Benvinguts a Fossolàndia

Si esteu llegint això és que teniu massa temps lliure... així que ja no tens excusa per no deixar un comentari!!

dimecres, 31 de desembre del 2008

bon any 9 !!

Perquè quedi clar que l'anterior post només volia ser una innocentada, i que el fossoblog continua ben més o menys viu, aquí va l'últim post de l'any.

Però com que estic molt enfeinat pensant quin serà el meu bon propòsit d'any nou, us planxo un vídeo ben fresquet d'aquests que us agraden i el text us el poseu vosaltres...




Apa! Que tingueu tots una bona nit! i vigileu de no ennuegar-vos amb els raïms ...

diumenge, 28 de desembre del 2008

Adéu


Lamento haver de ser jo qui faci aquest comunicat, però així són les coses. Recentment hem rebut una notificació de blogger indicant que s'havien realitzat denúncies contra el fossoblog per contingut inapropiat i que, conseqüentment, procediran a la cancel·lació del blog en menys de 48 hores.

Davant la immediatesa d'aquest avís i veient que el destí del nostre estimat blog està abocat al negre abisme, he pres la decisió de emprendre de nou les nostres andades sota un nom diferent.

Òbviament, tots els continguts que hem anat abocant aquí en els més de 100 posts que s'han arribat a escriure en gairebé un any es perdran en la foscor, per lo qual, us demano la vostra col·labració per copiar tots els posts en el vostre disc i així tornar-los a penjar en el nou blog que estic creant.

Moltes gràcies per tots els bons moments que hem passat, i fins sempre companys!




PD: que m'oblidava... link al nou blog

divendres, 26 de desembre del 2008

Bull mes...

Mentre això segueix sense revifar, jo torno al meu cicle sobre Bola de Drac


Ja us vaig posar el primer capítol de la sèrie, avui toca el segon (si això va així, un capítol cada 2 mesos... amb tots els capítols que hi havien, no acabarem mai)

En aquell primer episodi se'ns presentaven els dos personatges principals, Goku i Bulma, i ja veiem que la cosa prendria un caire una mica pujat de to, i no vam haver d'esperar gaire per veure el que tenien en ment els guionistes japos. Aquesta escena no dóna peu a interpretacions gaire innocents...

(Nota: per veure el capítol sencer i en català, aquí [1] [2])
(l'escena en qüestió és cap al minut 3' del primer video...)

potser en japonès no sonava tant malament... donem-ls'hi el benefici del dubte sisplau...

Però és que a mida que la sèrie avançava apareixien en Yamsha, el follet Tortuga i d'altres personatges masculins (curiosament en Goku no s'incloia entre ells) que compartien tots la mateixa ambició: Follar-se a la Bulma (seria pels cabells blaus?). Malauradament per tots, quan va arribar en Vegeta i li va ensenyar el autèntic poder dels Super Saiyan, es van haver de conformar amb treure-li brillo al mànec... Per tots ells (i algun de vosaltres) un consell:

tingueu-ho ben present!


Apa gent, fins aquí la frikada d'avui! continuaria posant fotos i vídeos de la Bulma, però em poso malalt i penso en els pobres gatets...

dijous, 25 de desembre del 2008

fum, fum, fum!

El panda us desitja...

FELIÇ NADAL I BONES FESTES!!
i com heu estat bons, us ho heu menjat tot i us heu portat molt bé... us porto uns regalets, un parell de vídeos nadalencs ben frescos: [1] i [2]

Apa! a disfrutarlos con salud!!



... i per acabar, un clàssic nadalenc de la mà de l'únic posseïdor d'un disc d'urani a tot el món.

dijous, 18 de desembre del 2008

interactivoooorrrl

Hola a tots!

Us en recordeu dels llibres del tipus de "tria la teva aventura"? Aquells en que anaves llegint i quan arribaves a un punt clau de la trama et deia:
"si vols que el protagonista obri la porta i es trobi cara a cara amb una mort gairebé segura, vés a la pàgina 34"
"si vols que el protagonista pugi a veure si la veïna del 5é li ve de gust fotre un ****, vés a la pàgina 69"
"si estàs cansat del protagonista i les seves xorrades, tanca el llibre i vés a la merda!"

quins records... ja no se'n veuen llibres d'aquests...


El cas és que amb l'aribada dels videojocs, el concepte d'aventura interactiva va anar un pas més enllà (quina frase més maca, us la regalo...). Però ara, hem fet una volta més i hem pogut veure coses com aquestes:


vaaale, ja sé que em direu, "lichal tiu, que això de les Tube-Adventures ja ens ho vas ensenyar en el seu moment!" ho sé, però ara han fet una segona part:


Cert que són una colla de freaks, però s'ho han currat bastant i això se'ls ha de reconèixer... Des d'aqui posso el meu granet de sorra a la causa (i si en voleu més d'aquests penjats, a la seva web)


Pel que fa a mi, estic enganxadissim, i això que de temps no me'n sobra... Me'n vaig a veure si trobo al putu "noruego"...

divendres, 12 de desembre del 2008

#100 - En temps de crisi... renovar-se o morir!

En el seu dia, aquest blog va néixer -en part- com a vàlvula d'escapament per a les nostres neures i malalties mentals (sempre com a alternativa barata a la psicoteràpia, tot sigui dit), i la veritat, dubto que haguem millorat gaire després de gairebé un any i 100 posts a les esquenes. Perquè així és, amb aquest post esdevenim un blog centenari, com aquell altre equip de futbol de la ciutat que porta el nom del club(*).

Però tranquils, que no ens posarem nostàlgics ni us planxarem un episodi recopilatori com aquells que tanta ràbia feien quan te'ls fotien als Simpsons o al Príncep de Bel-Air. El Consell Revolucionari de la República Bolivariano-Pandista de Fossolàndia després de celebrar la XIV Assamblea Popular ha decidit convocar el
1er CERTAMEN PER AL CANVI D'IMATGE DEL FOSSOBLOG
voldria instar a tots els lectors -habituals o eventuals- a aportar les seves idees i propostes per fer-li un rentat de cara al blog i fer-ne un nou disseny aprofitant que arrodonim el número. Perquè, no ens enganyem, bona falta que fa...



(*) Veure referència Nuñez


ALBUS: Bufff...... tenia un discurs pensat pel post nº 100 i ara em quedo en blanc. Senyors, i senyoretes en aquest blog hi ha molta pala. Tots els escrits que s'hi han publicat són una petita mostra dels temes de conversa que es generaven (i es generen) durant l'hora de dinar, fins que un dia se'ns va acudir muntar aquest blog i publicar-hi les friki converses. Cada cop vam anar guanyant adeptes i contribuïdors (no contribuents) i fins aquí hem arribat...
Moltes gràcies a tots els que heu comentat i compartit les nostres inquietuts. Sense els vostres comentaris el fossoblog no hauria estat el mateix (no ploraré).

QUI VOSALTRES VULGUEU: Home, de plorar res. A base de spam tot s'engreixa, i és un plaer haver arribat a aquesta xifra, tot i que en el fons té el mateix valor que arribar a 99 o a 105. Però ja que es tracta de celebrar-ho, ens ho mereixem.

dimecres, 3 de desembre del 2008

La dura vida del jubilado

Hola!

sembla que això està mig aturat últimament... Suposo que això significa que estem tots molt enfeinats últimament amb el Món RealTM i ja no tenim gaire temps lliure com per "perdre'l" per aquí... Vull pensar que és això i no que la gent s'està cansant!

Pot estar relacionat amb aquest tema, o no, però aquí us deixo una tira apareguda a el Jueves de la setmana passada on veiem al expresident Ansar buscant feina desesperadament...

[click pá má grandeh]
(això no crec que sigui gaire legal, però total, aquí cada vegada tenim menys lectors i ja seria mala sort que algun editor de la revista o cap membre de la SGAE ho veiés...)


Ja ho sabeu, quan penseu que teniu "massa coses a fer", penseu que sempre podria ser pitjor, podríem tenir l'Aznar com a president!! Així que si no voleu que això passi, vull veure més moviment per aquí!! (sense que sóni a amenaça però ho és)

Apa companys! torneu a la feina!!

dijous, 27 de novembre del 2008

Sutil regreso. Las 7 diferencias.

Después de un año de exilio forzado en las selvas de Birmania cazando tigres nepalíes (los tigres hacen una especie de camino de Santiago desde el Nepal hasta Birmania, es una larga historia que ya os explicaré...) renazco como el Ave Fénix de sus cenizas, y habiendo extinguido los tigres nepalíes he decidido volver a probar fortuna.

Lo que propongo en esta breve intervención es un ejercicio de sutileza. Oí por casualidad estas dos versiones de la misma conocida canción. La letra no es exactamente la misma, y es precisamente ésta la gracia de mi sutil regreso.

Versión 1:




Versión 2:

dimarts, 25 de novembre del 2008

a voltes amb la teletienda...

Hola panda de freaks!

L'altre nit, en el transcurs d'una conversa amigable, vam acabar parlant del ressorgir de la telebotiga gràcies a la TDT (tema del que ja n'havíem parlat aquí fa uns mesos) i dels meravellosos productes que se'ns ofereixen durant les avorrides i llargues vetllades nocturnes... Concretament vam parlar d'un "producte" en concret que a mi em semblava recordar haver vist però que per algun motiu no tenia indexat al meu arxiu mental. Es tracta del gadget conegut com a Jes Extender (que consti que ningú dels aquí presents ens fan falta artefactes d'aquests) i aquí us deixo l'anunci:




Aquest vídeo em planteja milers de dubtes, que dic milers, centenars!
- podem arribar a entendre com s'incrementa la longitud, però... com s'ho fa per incrementar el diàmetre? Precisament a Materials (o era a Fabricació? ara no ho recordo...) se'ns va explicar que l'efecte era el contrari!!
- d'on han tret els actors per aquest anunci? i les actrius!?
- si us fixeu, al braç del sofà s'hi pot veure el guió... realment el van necessitar? Qui era el guionista d'aquesta infàmia?
- Quanta gent s'haurà comprat el artilugi aquest?
- ... i quantes lessions a la regió púbica haurà provocat?
Aquestes i moltes més preguntes atormenten la meva ment... me'n vaig a descansar que ja he vist prou...

dissabte, 22 de novembre del 2008

Visual Servo Control: a silly approach

Visual servo control refers to the use of vision data to control the motion of an object. Here we consider the case of controlling the motion of an object with six degrees of motion (6 DOF); e.g., a pair of eyes attached to the end effector of a six degree-of-freedom head.

In this paper we deal with the regulation problem of keeping the end-effector still despite the motion of different parts of the kinematic chain connected to the it and we'll show three different approaches: chicken-based visual servo control (CBVSC), small-bird-based visual servo control (SB2VSC) and papercraft-based visual servo control (PBVSC).

For the sake of simplicity we'll show the main differences between each scheme with a video demostration:

Chicken-based visual servo control:


Small-bird-based visual servo control:


Papercraft-based visual servo control:


Enjoy.

divendres, 21 de novembre del 2008

L'anglès és fàcil (i van 3!)

Hola!

Desprès del post d'ahir se'm va quedar molt mal cos i he decidit canviar de tema... D'altra banda, com que tampoc tenia gaire ganes de exprimir-me les meninges, us deixo un altre post precuinat per continuar amb la sèrie que vaig començar fa uns mesos [vull veure] [més! vull veure més!]

Sense més preàmbuls, us deixo una petita joia dels Hermanos Calatrava (res a veure que jo sàpiga amb l'arquitecte). Aquest parell es mereixen un monogràfic per ells solets, però de moment poso aquest àudio (no he trobat el vídeo) i si agrada hi haurà més...


I l'original d'en David Bowie (per allò de les comparacions) el podeu trobar a can youtube


Res més per avui... tinc alguns posts a la recàmera però anirem dossificant que veig poca animació per aquí últimament...


Bon cap de setmana!

dijous, 20 de novembre del 2008

vintene...


Ara en DVD!! ...i als extras hi trobareu les tomas falsas


Si si, ara molt jiji-jaja però no fa gaire gràcia la cosa... si voleu experimentar el pànic i que se us quedi mal cos per tot el dia, feu una ulladeta per aqui (acojona, eh? jo he de reconèixer que no hi he pogut aguantar més de 2 segons sense que se'm regiri tot el cos i se'm posin de punta els pèls del cul...) Això gairebé mereixeria anar a la zona fosca, no creuen?


Apa! passeu un bon dia!!



PD: no podia acabar sense posar aquest vídeo:



diumenge, 16 de novembre del 2008

TESTOSTERONA

Se m'ha acudit crear una petita recopilació de personatges i d'escenes del cinema que seran recordats pel seu alt contingut en tòpics masculins.

Avui us n'endollo uns quants que se m'acudeixen:

- Frank T.J. Mackey: el personatge de Magnolia encarnat per Tom Cruise que es guanyava la vida oferint cursos sobre com lligar.


Bonus track (dels extres del dvd).

- El sargent de Full Metal Jacket: probablement la violència verbal més extrema de la història del cinema.



- Kenshiro (El puny de l'estel del nord): el protagonista i rei de repartir llenya del Puny de l'estel del nord, una de les sèries manga més hormonades de la Història.



(quanta gent mor per culpa dels "dolents" i quanta gent mor a mans del Kenshiro al llarg de la sèrie?)

- Clint Eastwood: castigant com ningú amb la mitiquíssima ganyota amb les dents apretades, la mitja rialla i els ulls enxiquits.

dijous, 13 de novembre del 2008

¿Qué fue de los guionistas de vídeos musicales de los años 80?

Saludos!

Hoy me ha venido a la cabeza una pregunta: ¿qué habrá sido de los guinistas de vídeos musicales de los años 80? La verdad es que quién pueda contestar a esta pregunta ahora mismo estará en un psiquiátrico por lo que habrá sido obligado a ver.

Este es uno de esos posts escalofriantes en los que no vais a poder acabar de ver los vídeos, pero va a ser debido a la vergüenza ajena que causa verlos. Bien, ¡que empieze el viaje hacía el mundo de la laca!

DEAD OR ALIVE


No hay palabras para describir la estética (me niego a poner ningún adjetivo delante). Ahora bien, me gustaría que el guionista (porque es más que seguro que fue el mismo tío), explicara qué clase de relación hay entre las orgías grecorromanas (vídeo 1) y los piratas del Caribe (vídeo 2, parche en el ojo de la cara del cantante).

ADAM AND THE ANTS

La verdad es que lo encuentro tan surrealista que me he quedado en blanco.

DURAN DURAN

Impresionante coreografía mientras en cantante está atado al molino.

Sé que hay vídeos más horteras, pero esto es solo un adelanto porque... ¿acaso habéis podido acabar de ver algún vídeo?

dilluns, 10 de novembre del 2008

The Rock-afire Explosion New Show Bid List

A través del blog del Paul Sloqum (bàsic), descobria l'altre dia un projecte demencial anomenat "The Rock-afire Explosion New Show Bid List".


Sembla ser que als anys 80 es va popularitzar a can yankie una cadena de restaurants anomenada Showbiz Pizza Place que en els seus locals tenia instal·lat una teatrillo d'autòmiats anomenat Rock-afire Explosion que interpretava cançonetes.

Com acostuma a passar, la cosa va tenir el seu moment d'esplendor però poc a poc va anar passant de moda i van acabar desapareixent.

"The Rock-afire Explosion New Show Bid List" és un projecte d'una colla de sonats que han restaurat una instal·lació d'aquestes i ara s'ofereixen a crear noves performances amb cançons d'avui en dia a canvi de pasta.

I la manera de decidir quines cançons escolliran no és altra que fent una subhasta: ells proposen una llista de cançons i la gent pot fer-los donacions a través de Paypal per votar quina d'elles produiran primer. El seu compromís és generar una cançó cada setmana i fer l'espectacle més o menys elaborat en funció de la pasta que hagin recaptat. No deixa de ser un negoci amb data de caducitat, però la idea és aparentment molt bona.

Si voleu veure els vídeos de les cançons que ja han fet, els podeu veure aquí: WInning songs.

A mi la que m'ha flipat més és Electric Feel. Fixeu-vos amb la coordinació de les guitarres i de la percussió i flipeu.

dimecres, 5 de novembre del 2008

No em toqueu les boles!

... això devia ser el que va dir el Drac quan va veure el tràiler de la merda nova pel·lícula sobre Dragon Ball.


Sí amigos! Avui tornarè a parlar de Bola de Drac! Ja us vaig dir que m'havia deixat coses per dir...

Volia parlar-vos de la onada d'ira que s'ha desencadenat a la xarxa a arrel de la constatació del truñaco de peli que s'han tret de la màniga a can Hollywood i ara pretenen que anem a veure. Si heu vist el tràiler (va collons! teniu el link unes línies més a dalt, només hi heu de clicar a on diu "tràiler"), convindreu amb mi que aquesta infàmia no es pot tolerar.

Anava a destripar un per un els motius pels quals la Convenció de Ginebra hauria de fer una excepció amb els perpetradors d'aquest crim contra la humanitat, però per un dia, deixaré que sigui un altre qui ho faci per mi. Aquí teniu la reacció d'un dels molts fans de Bola de Drac quan se'n va assabentar de la nova pel·lícula:
(ho he trobat tant bo que no podia deixar de posar-ho aquí)





Pobre Adolf! A Can Fossoblog tots compartim el teu dolor


No vull acabar sense recuperar un vídeo que ja vaig posar en una altra ocasió (em podeu dir repetitiu si voleu)


www.Tu.tv


Com ja vaig dir en el seu moment, a aquest vídeo només li falten dues coses per ser perfecte: les tetes de la A-18!



I bé, fins aquí prou per avui... Però no cregueu que us deixaré de donar la brasa amb el tema Bola de Drac, encara hi ha molt per dir...

CONTINUARÀ...

(una altra vegada heu picat? de moment, no puc posar un link recursiu, però doneu-me temps...)

diumenge, 2 de novembre del 2008

Eleccions a Can Yanki

Hola a tothom!

No queda més que un parell de dies per a la gran cita electoral, però suposo que a tots vosaltres tot això de les eleccions amaricones yankis us la porta tan fluixa com a mi. O sigui que no entrarem ara a debatre si l'Obama és negre o més aviat café-con-leche (ja hi ha qui diu que si realment volen un president negre, que votin a en Quique Guasch), ni tampoc sobre les fantasíes sexuals protagonitzades per la Sarah Palin que corren per la xarxa...

No amigos! ja sé que això us agradaria, però centrem-nos en lo realment important, el que està en joc en aquestes eleccions. I deixarè que sigui en Chuck qui ens ho expliqui:


Oh yeah! This is America, amb dos collons!!

Ja ho sabeu, a l'hora de votar no us deixeu guiar pel color de la pell del candidat, ni pel que diguin tots els progres izquierdosos que surten per la tele... Mireu qui vetlla pel vostre dret a anar armats pel carrer.

Paraula de Chuck Norris,
us alabem Senyor

dimecres, 29 d’octubre del 2008

<Laura19> ¿de qué va este canal?

<a-k-u-m-a> va de secar mi polla en tu mejilla.

Aquesta és una de les mil i una cites "entranyables" que ens va deixar el canal de l'IRC-Hispano on ens juntàvem cada tarda a fer-la petar amb molta gent de la universitat. Va ser aproximadament al pleistocè superior i l'afició ens va durar dos o tres anys. Allà vaig poder conèixer gent bastant entranyable amb la que encara sóc cul i merda avui en dia.

I fins aquí el ploricó.

L'IRC, Internet Relay Chat, és un espai anàrquic en què la gent pot mentir, insultar, ser racista i dir el que li passi pels ous perquè tot és efímer i aparentment no hi ha cap mena de control. És per això que és tan prolífic i no és d'extranyar que abundin les iniciatives que pretenen recopilar fragments gloriosos de converses que han tingut lloc en aquest medi. Aquí us presento la més famosa de totes: BASH.org (que recentment ha ressucitat després d'uns mesos de baixa). Us recomano mirar la pàgina del Top 100 i el Top 200.

Els meus preferits de Bash.org:
2361
<mage> what should I give sister for unzipping?
<kevyn> Um. Ten bucks?
<mage> no I mean like, WinZip?

104052
<nes> lol
<nes> I download something from Napster
<nes> And the same guy I downloaded it from starts downloading it from me when I'm done
<nes> I message him and say "What are you doing? I just got that from you"
<nes> "getting my song back, fucker"

Alguns de l'A-k-u-m-a:
#1:
<A-k-u-m-a> ya no he vuelto a ver el anuncio de pinaud
<A-k-u-m-a> y sufro porque esa mujer es digna de que mi polla explote y nos lleve a todos al otro mundo.

#2:
<A-k-u-m-a> lesseps es el ruido que hace el semen cuando cae sobre seda desde una altura de medio metro.

#3:
<A-k-u-m-a> yo hice a un sim representándome y lo intenté aparear como pude, pero no coló
<A-k-u-m-a> aunque eso puede indicar que el juego es mas realista de lo que nadie esperaba

#4:
<A-k-u-m-a> MI RABO PARTIRÍA EN DOS A UNA BURRA POR EL COÑO, PÁSALO

Hi havia hagut una pàgina web amb fragments de converses d'aquest entranyable canal i espero que algun dia tornin a veure la llum com ho han fet ara.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Seguiu els seus passos!

Iep! Tornem a la temàtica xusmera que tants temes ens té reservats.

Quants de vostès s'han plantejat de tenir fills en un futur no gaire llunyà? Els deixo amb un parell d'exemples de com educar-los i formar-los per al que els espera al cap de no molts anys:




Vi (y volví a ver) i tabac! Només falta un tercer vici que ara mateix millor no nombrar-lo, jeje. Com es nota que en aquesta casa deuen tenir experiència de la bona.

Chaaaaaaaarliiiiiiiii, què vols fer quan siguis gran?



Colaria com un Salomón de 3 anys?

Jeje, qui en vol un? Apa doncs, tots a la feina que de cracs com aquests se'n necessita a cada cantonada!!

diumenge, 26 d’octubre del 2008

The Perry Bible Fellowship

The Perry bible Fellowship és una tira còmica amb un estil molt peculiar que exprem el suc dels tòpics de la cultura occidental a tope fent-ne una relectura carregada d'ironia i de mala llet.

He fet una tria del meu TOP 5 de tires per obrir-vos la gana. Per ordre cronològic:

Si voleu més canya al 1r comentari trobareu més enllaços del meu ranking i si encara voleu en més, a la pàgina web oficial podeu consumir tira rera tira: The Perry Bible Fellowship.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Manola, se te ve la "guardiola"

La noia duia els pantalons molt avall i quan es va ajupir, feia ganyotes. Diu la llegenda que un paio de Ripoll a qui la van presentar, el primer que li va dir va ser "Manola, se te ve la guardiola", obtenint el récord mundial de diplomàcia en pista coberta.

A què bé aquesta història? Doncs a que avui han anunciat a Hackaday un nou invent que farà impossible que aquest incident es repeteixi en el futur. Estic parlant del DETECTOR AUTOMÀTIC de GUARDIOLES



Es col·loca a la part posterior del pantaló, penjant de la vora i l'aparell emet una vibració d'alerta en el moment que detecta la guardiola. Fer servir una vibració com a senyal d'alarma de ben segur que aixecarà molta polseguera i les primeres reaccions no s'han fet esperar: aquest mateix matí un cèlebre estudiós de l'enginyeria de control comentava el següent a Hackaday:


"I guess incorrect installation of the hip pack could lead to a pavlovian feedback loop resulting in an ever spiralling exposure of 'coin slot'."


A banda de la polèmica, l'invent ha donat la volta al món i més d'un ja parla de la segona revolució sexual després de la invenció de la píndola anticonceptiva. Si voleu, podeu consultar-ne els detalls constructius a Instructables.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Hi havia una vegada...

... en una desconeguda regió muntanyosa, vivia un nen tot sol amb la única companyia de la mare natura

Vaaale, fins aquí la història es un coñazo, però que em diríeu si us dic que aquest nen no és un nen qualsevol? Sinó que reparteix hòsties com ningú, tot gràcies als ensenyaments en arts marcials que va rebre del seu difunt avi. Avi del qual tot el record que li queda és una estranya bola de vidre que de tant en quant brilla amb llum pròpia. Vamos, que no és un nen qualsevol, i això sense parlar de la cua llarga i peluda que li creix entre les cames...

Tot era pau i tranquilitat fins que apareix una noia (ja se sap que sempre ho compliquen tot...). Però òbviament no és una noia qualsevol, és una peazo jamelga más rica que el pan con nocilla que arriba de la ciutat amb tota mena d'estranys ginys electrònics... Ah si! i té el pèl blau (al menys el del cap, que jo sàpiga...)

Amb aquest argument, que bé podria ser l'inici d'una peli porno de lo más bizarro, comença la major història mai explicada.


Els més avispaos ja haureu esbrinat de què parlo, a la resta us donaré una petita pista: estic parlant de la millor sèrie de la història de l'anime, sèrie que ha vist créixer tota una generació que vam néixer als 80's.

Que per què és la millor sèrie? Senzillament perquè tenia tot el que un nano dels 90's (recordem que no teníem internet) podia desitjar: tollinas a cascoporro, màgia i aventures increïbles, herois amb superpoders disposats a salvar el món, monstres amb més superpoders que els herois, estranys girs del destí que permetien que els bons sempre guanyessin... I tot això esquitxat de pinzellades d'humor així com un lleuger i subtil erotisme implícit...

Ja sabeu de què parlo, oi? Ni més ni menys que:

Bola de Drac
(en català perquè és així com la vam conèixer)

i no podia culminar aquest exercici de nostàlgia sense algun vídeo, així que aquí us porto una petita joia per tal de refrescar-vos les vostres mandroses memòries:

el primer capítol de la sèrie
Avís: són 2 vídeos de 10 min, això fan... 20 minuts! (mireu-l'ho quan tingueu temps)

1a part:


2a part:


I així és com va començar tot plegat, després les coses es van anar complicant... Però d'això ja en parlaré un altre dia, que aquest post ja m'està quedant massa llarg i aquest tema dóna molt de si...

CONTINUARÀ...

(ara sí que és un link, però dubto que algú s'hi fixi)

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Lo que se ve por ahí...

Saludos,

Aquí os pongo con una recopilación de 10 imágenes y 1 vídeo de cosas que se encuentran por ahí. Es un poco largo, por lo que espero no herir la sensibilidad de nadie.


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures



see more pwn and owned pictures

fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures

fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures

fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


fail owned pwned pictures
see more pwn and owned pictures


dilluns, 20 d’octubre del 2008

♥ Charlie The Unicorn ♥

De la Wikipedia:


Charlie the unicorn, the main character in the popular internet meme of the same name, which reached 29,000,000 views in September, 2008.


Issue #1


Issue #2

LEET SPEAK


Fa temps que ronda pels comentaris una pregunta recurrent que mereix resposta immediata: Què vol dir LOL/XD/OMG?

Aquests termes i molts altres formen part de l'argot d'internet anomenat LEET SPEAK (o 1337). El 1337 va néixer als fils de discussió de les primeres BBS i des d'aleshores s'ha anat "enriquint" lèxicament amb aportacions del món de chat (sobretot de l'IRC), dels grups de notícies (USENET), dels fòrums i també de les pàgines col·laboratives (com ara 4Chan).

Les paraules que formen part del LEET generalment són acrònims (com ara LOL que vol dir Lost Of Laughs), abreviacions degradadíssimes de paraules de l'anglès (com ara leet que ve d'elite) o bé derivats de l'ASCII-art i els smileys (com ara XD que equival a X-D). D'altra banda, moltes vegades algunes s'escriuen alternant lletres de l'alfabet llatí i números, costum que va néixer per la necessitat d'esquivar filtres de paraules (com ara pr0n que substitueix porn).

Si sentiu la necessitat de saber el significat d'algun terme, una bona referència és la pàgina Urban Dictionary (també val per qualsevol altre argot anglès).

Si també li voleu donar una ullada, hi ha molt d'Art i molta conya marinera basada en el LEET SPEAK. Una mostra que a mi em pirra és la que podeu trobar al Wiki de Revistes de la FIB i l'ETSETB.

Algunes definicions:

And that's all folks :D!

dijous, 16 d’octubre del 2008

sense títol



No busquis més... shift + clic






clic





Google

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Música i Ballaruga (III)

Avui és un dia especial. És especial perquè avui toca Mamá Ladilla i aquells que no coneguin el grup o alguna de les seves cançons que presentem avui aquí, molt probablement seran il·luminats per semblant revelació de tal manera que, com deia un amic meu, la seva vida florirà sobre aquest fonament com l'herba sobre la terra fresca.

Aquí teniu una sel·lecció d'algunes cançons molt potents del grup:

..i això és tot? Merda, no! A fi i efecte de fer més complet aquest monogràfic de sàtira musical video-less, val la pena enllaçar unes quantes coses més:

Finalment un Hit fora de concurs: Pere Tàpies - La moto (lletra)

"Amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa,
i amb moto xupu pa pa pa."

...i a la propera entrega, el romanticisme extrem de Yayo del Show del Videomatch.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Fot-li, que és de Reus!!

M'ha arribat a les mans el plaer de descobrir un personatge que de ben segur que els agradà a tots vostès. Segurament ja n'hagin sentit parlar en el seu moment, però val la pena donar-li el seu merescut espai en aquesta terra. El freak en qüestió es diu (vés a saber) Ariel Santamaria, se suposa que es dedica a la política i ha entrat a l'ajuntament de Reus a les darreres eleccions municipals. Sí, democràticament.

Aquí tenen el discurs d'investidura del personatge. Parin atenció als seus motius per escollir la professió de polític!!!



Maco oi? Ja ho deia el gran L'Icharl que n'Elvis no havia mort!! Doncs vegin la reacció del que tenen com a alcalde (cosa estranya, del PSC), davant de tal discurs:



És que a can PSC tot són dosis d'elegància i populisme... i evidentment no estaven preparats per a això... doncs apa, a menjar-s'ho!!! A continuació, diversos moments de la campanya electoral del crac. Parin atenció tots els arquitectes davant les seves propostes d'urbanisme:





Aquí el tenim passejant-se pels carrers fent la denominada campanya de proximitat:



Així en parlaven a l'estimada emissora de ràdio RAC-1:



Aquí el tenim en roda de premsa, ja amb un càrrec dins de l'ajuntament. És boníssim veure l'interès dels periodistes:




Per acabar, els deixo amb la part final d'una entrevista al programa El club de tv3. Segurament més d'un no sabia com actuar davant de tals respostes. Memorable el seu gust per decorar façanes. No ens caldria ni tenir facultat d'arquitectura... per tant menys despeses!!! Si en volen més, vagin als related vídeos per veure la 1a i 2a part d'aquesta entrevista!!




Sí senyor. Sense més paraules davant d'això. Només dir-los que dissabte (11-octubre) aquest home actua en un local prop de Pl Universitat. Crec que valdria la pena veure-ho...

Jo ho deixo anar.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Successions

Com que sé que a tots vostès els agrada llegir, els passo una sinopsi. Millor no explicar-la, tota per a vostès:

Mata el seu amant i cuina algunes parts del cadàver

Els fets van passar al mes d'abril a la ciutat anglesa de Leeds. L'acusat és xef i afirma que la víctima el va provocar
Un xef britànic ha comparegut davant un tribunal de la ciutat anglesa de Leeds acusat d'assassinar el seu amant, trossejar un dels seus músculs, salpebrar-lo i fregir-lo en oli d'oliva.

Aquest acte de canibalisme va ser protagonitzat per Anthony Morley, de 36 anys, un ex Mister Gay del Regne Unit, segons informa el diari The Times.

Quan la policia va arribar el passat mes d'abril al domicili de Morley, va trobar al dormitori el cadàver despullat i ensangonat de Damian Oldfield, de 33 anys. Però li faltava part del cos i a la cuina s'hi van trobar trossos de carn humana que pertanyien a la víctima, algun d'ells mossegat pel suposat homicida.

Segons l'acusació, els dos homes es van trobar en un bar del centre de la ciutat, on van beure, i després es van dirigir a casa del xef. Al matí següent, Morley, vestit amb una bata i la cara i les mans ensangonades, es va presentar en una botiga propera a casa seva i va demanar al dependent que truqués a la policia perquè havia matat un home que havia intentat violar-lo.

L'advocat de Morley no va negar que el seu client matés Oldfield i fins i tot que hagués cuinat algunes de les parts del cadàver, però va demanar al jurat que tingués en compte la possible provocació per part de la víctima cap a l'acusat, i el seu estat mental.


Això evidentment no és collita personal. Aquí tenen la ubicació original del text:

Prego no em provoquin!!! Mare meva quina animalada. Per cert, gran L'iCharl, ara tenim les comandes d'html [s], [u], [p], [h2], [h5]. Aquestes 3 últimes encara no sé què coi fan... encara n'acabarem aprenent...!!

PD1: no sé com etiquetar això
PD2: hi ha un altre post nou a sota

Música i balleruga (II)

El sabeu l'acudit de l' "oso hormiguero"?... sembla mentida que un animal pugui ser engendrat a partir de la mescla d'altres dos tan diferents.
Doncs què us sembla unir dues cultures tan diferents com poden ser la "flamenca" i la "StarTrekiana" per donar com a resultat una obra d'art com aquesta?
Això sí que de veritat és un:

CLASH OF CULTURES




PD: Per a obtenir un complet gaudi del vídeo es recomana tenir activat algun mitjà a través del qual pogueu sentir-ne el so.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

L'anglès és fàcil (ii)


Fa uns mesos vam poder veure alguns personatges espanyols intentant parlar en anglès. Doncs bé, se'm va fer saber que en aquella llista hi faltava algú. I com que rectificar és de rectificadors, aquí ho teniu:


[Editat: que me l'han eliminat!? Aquí el torno a enllaçar]

Però no ho podia deixar aquí.

Ja que m'hi he posat, miraré de rescatar de l'oblit aquells grans músics del panorama bizarro peninsular que, segons el meu criteri, han versionat millorat els greatest hits de l'època sense mostrar cap por a la llengua anglesa. Serveixi aquest post de sentit homenatge:

Per començar, tenim al gran artista del tardofranquisme que va agafar aquella merda de musical hippie (que en realitat era una campanya de la cocacola per promoure la seva beguda isotónica, però no ho volen reconèixer) i ho va fer apto para público español, en aquella època ningú se'n reia perquè no hi havia cristu que sabés parlar anglès...

High Quality, oiga!


I si he començat amb El Principe Gitano, ara li toca a la resta de la família reial, els Gipsy Kings. Exportadors de rumba arreu del món, van millorar la que ja de per si era gran cançó. Que n'aprenguin!


[Editat: un altre que m'eliminen? cabrons! no podreu amb mi, feu clic aquí]

Ja que estic amb la rumba... no podia deixar d'esmentar a Los Manolos, som de la generació que va viure amb ulls d'infant tot el pollastre dels jocs olímpics del 92, i a les nostres memòries, aquells jocs sonen així:



pero que coño! No només van protagonitzar els JJOO, sino que a més són els autors del millor cover dels Beatles que s'ha fet mai:




Finalment, per acabar amb tant freak, una actuació de l'entranyable Cañita Brava, "cantant" en un "idioma" inidentificable dintre del seu estil propi i característic (probablement contingui algun missatge subliminal, però de moment cap ésser humà ha estat capaç de desxifrar-lo)





I fins aquí el meu homenatge a aquests herois de la cançó freak. Però no volia acabar sense mostrar-vos una gran primícia, el Princep Gitano i el Rei Elvis (que sembla que no ha mort) junts sobre un mateix escenari:





divendres, 3 d’octubre del 2008

Empalamenta?

Per tots els que es vegin amoïnats després del post dels violadors. Si us trobeu això no cal preocupar-vos que no aconseguirà el seu objectiu:



El que es pot trobar fàcilment a través de la secció fosca!!

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Safe For Work

No us ha passat mai que esteu a la "feina" i us arriba un mail amb un arxiu "power point" amb un nom més aviat sospitós? Però la curiositat és màxima i esteu esperant un moment de distracció de la resta de gent del despatx per a poder obrir-lo sense por de que ningú vegi el contingut... ja que no tenim la més mínima idea de què pot contenir ja que, a vegades, el nom de l'arxiu no és del tot significatiu (per dir-ho d'una manera).
Bé, una solució seria posar [NSFW] (Not Safe For Work) a l'assumpte del missatge i ja està, ho obres quan arribes a casa habent tancat la porta de l'habitació. Però una altra manera molt més intel·ligent de no patir aquests riscos és fer gracioses les coses perilloses. A part de que rius molt més, això dóna la possibilitat de poder compartir el que t'acaben d'enviar a la resta de persones (de confiança) que hi hagi al despatx i així et lliures de ser l'únic irresponsable del despatx que no està treballant.

Aquí teniu una obra mestra de la dissimulació. Enjoy it!

MAKE PORN SAFE FOR WORK!



Tot i que és "Safe For Work"... intenteu mirar sense que us vegi ningú: que no hi surtin coses "obscenes" us podran acusar igualment de que no esteu treballant!

dilluns, 29 de setembre del 2008

guerra en las calles

Hola!

Posem-nos en situació:
- lloc: alguna plaça de México D.F.
- temps: en algun moment dels darrers mesos.

Un grup d'individus d'aquesta subespècie humana "tribu urbana" que es fan dir emo's(*) es congreguen en dita plaça com a resposta, diuen, a una manifestació que un grup de "frikis pseudopunks" han convocat sota el lema "Oye güei, matemos a esos emo chingones" (nota: no és exactament literal, però vindria a ser quelcom similar). Davant d'aquesta situació en que hom preveu que acabaran repartint-se més hosties que a missa de dotze, apareix la policia -que, tot s'ha de dir, no saben d'on cony han sortit tants bitxos raros, però la possibilitat de treure-li llustre a la porra ja és prou motivació per ells- i els mitjans de comunicació -que com a buitres que són ja es freguen les mans davant el imminent bany de sang-, total, que hi ha tots els ingredients perquè aquí es liï la de Dios es Cristo...

I ara us preguntareu, com acaba tota aquesta historia? Us deixarè que ho esbrineu, però us donarè quatre possibilitats:

a) La policía no sap distingir entre un grup i l'altre i es lien a porrazos amb tothom. Finalment, acaben tots morts i gràcies a això ara el món és un lloc millor.
b) Els antiemos superen en número als emos i aquests acaben rebent el seu merescut. Afortunadament, la policía és incapaç d'actuar a temps.
c) Apareixen per allà uns punks de veritat (tenen un cinquè sentit per olorar les bronques) i es foten d'hòsties amb tot el que es mou, tant emos com frikis acaben rebent -policies i periodistes també, of course-.
d) Misteriosament, i sense que se'ls esperi, del subsòl arriben un grup de Hare Krishna i dispersen la aglomeració humana amb el seu missatge de pau i amor.


Vaaalee, anava a deixar-ho uns quants dies amb el misteri, però com que sóc bon nen, aqui us poso el vídeo:





----------------------------------------------------------------------------------------------------
(*) un altre dia parlarem més detalladament dels emo's perquè n'hi ha per llogar-hi cadires...

dissabte, 27 de setembre del 2008

Música i Balleruga (I)

Els mitjans de comunicació tradicionals són grans aficionats a fer tots els papers de l'auca. És per això que mentre s'omplen la boca dia i nit dient que Internet i les famoses TIC (què són?¿) estan revolucionant el món audiovisual, persisteixen en la seva croada contra el sentit comú recolzant iniciatives de supressió dels drets individuals tals com les que hem vist escenificar aquesta setmana amb l'intent d'aprovar les famoses esmenes torpede al parlament europeu.

Doncs brindo a la salut del seu fracàs i m'agradaria avui fer un petit recopilatòri amb ALGUNS dels memes musicals a internet. Per ordre aleatori:

  1. Daft Punk + Charleston... i la gent aprenent la dança del ventre! CHARLESTON IS NOT DEAD!
  2. Techno Viking en Caballeros del Zodiaco, en They Are Taking the Hobbits to Isengard, en el vídeo original (l'original mola i és surrealista per sí sol) i en la resta.
  3. 00:THIS IS SPARTA Techno Remix: #1. #2, i els 10.000 restants.
  4. Chocolate Rain de Tay Zonday. I la impagable versió amb Mistah Johnson per un anunci: Cherry Chocolate Rain ("Most downloaded video clips, most explosive video chicks")
  5. Ok Go i A Million Ways to be Cruel. I els 10.000 videos de gent fent el mateix (entre ells, jo i uns amics V_V).
  6. L'streeptease integral de la Halle Berry. Probablement el fake més ben aconseguit de la història (*).
Finalment un clàsic que no podia faltar, vingut de l'era pre-youtube:
ALL YOUR BASE ARE BELONG TO US
i per què no..
ALL YOUR SNAKES ARE BELONG TO US

En fin pilarín.

PS: he posat (I) per curar-me en salut si queien més entrades en un futur proper

divendres, 26 de setembre del 2008

Paraula de Déu...

Hola, hola!

Sembla ser que això està molt aturat... hay que darle vidilla!

El que avui us porto és un escalofriant document que demostrarà que, en contra del que molta gent pensa, a la Biblia hi ha més sang, violència i sexe que a la millor de les pel·lícules de tollinas que et puguis tirar a la cara.

I per a mostra, un botó, bé, millor dit, "deu" botons (lo has cogio Arús?)

nº 10
Exodo 2, 11-12 Moisés, siendo ya mayor, fue a visitar a sus hermanos, y comprobó sus penosos trabajos. Vio también como un egipcio golpeaba a un hebreo, a uno de sus hermanos. Miró a ambos lados, y como no vio a nadie, mató al egipcio y lo escondió en la arena.

A veure... no oblideu que en Moisès no era altre que en Charlton Heston, tota una màquina de matar. La escena és molt pel·liculera, en Moisès movent-se en sigili, s'apropa pel darrere, li trenca el coll al egipci i es desfà del cadàver (Sony ja està fent el videojoc per PS3).


nº9
Jueces 3, 16-23 Ehud, pues, se hizo un puñal de dos filos, de un codo de largo, y se lo ciñó debajo de la ropa sobre el muslo derecho, y fue a presentar el regalo a Eglón, rey de Moab.
En cuanto terminó de ofrecer el presente, Ehud dio la señal de partida a los hombres que habían traído todas las cosas; pero él, al llegar al lugar de los Idolos, cerca de Guilgal, volvió donde el rey, al que le dijo: “Tengo un mensaje secreto para ti, oh rey”. Este declaró: “¡Dejadme solo!” Y salieron de su presencia todos los que estaban con él.
Entonces se acercó Ehud, mientras el rey estaba sentado en su galería alta particular, que era más fresca. Ehud le dijo: “Señor, tengo un encargo de Dios para ti”. Y el rey se levantó de su silla. Entonces, Ehud, con su mano izquierda, tomó el puñal de sobre el muslo derecho y se lo hundió en el vientre. Incluso el puño entró con la hoja y se cerró la grasa en torno a la hoja, pues no se la sacó del vientre mientras salían los excrementos. Ehud salió por la galería; había cerrado tras de sí las puertas de la galería alta y echado los cerrojos.

Bé, aquí hauríem de preguntar-nos perquè els guardes de palau no van notar que l'Ehud duia més de 40cm de dur acer sota la túnica... potser estaven acostumats a aquest tipus de coses?
Tot i així, reconeixereu que l'escena és digna de hollywood amb un final de lleuger caire escatològic dels que tant agraden per aquí...
Agraïm que l'Ehud, com a mínim, té la decència de tancar les portes al sortir.


nº8
Números 16, 23; 31-33 Respondió Yavé a Moisés: “Manda a todo ese pueblo que se aparte de las tiendas de Coré, de Datán y de Abirón”.
Sucedió que justo al terminar de decir estas palabras se abrió el suelo debajo de ellos, la tierra abrió su boca y se los tragó con todas sus familias; así como a todos los partidarios de Coré con todas sus pertenencias.
Bajaron vivos al Lugar de los Muertos con todo lo que tenían. Se los tragó la tierra y desaparecieron de en medio del pueblo.

Tornem amb l'amic Moisès, si recordeu la peli dels 10 Manaments, -desprès de carregar-se l'egipci i enterrar el cadaver a la sorra del desert perque algun arqueòleg el trobés segles desprès- va dirigir una multitut de jueus pel desert fent voltes durant 40 anys...
La situació ja era prou fotuda com per aguantar al tal Coré i companyia donant la brasa amb els típics "falta molt?" "hem arribat ja?" "tinc pipiii!". Déu en la seva saviesa va enviar un cuc enorme perquè se'ls empassés (això també em sona d'alguna pel·licula), i segur que ningú va tornar a obrir la boca!


nº7
II Reyes 2, 23-24 De allí subió a Betel. Iba subiendo por el camino, cuando unos niños pequeños salieron de la ciudad y se burlaban de él diciendo: «¡Sube, calvo; sube, calvo!». El se volvió, los vio y los maldijo en nombre de Yahveh. Salieron dos osos del bosque y destrozaron a 42 de ellos.

A veure, no et vulguis trobar en la situació d'aquest pobre home que, a sobre de quedar-se calvo ha d'aguantar l'escarni públic per part d'uns quants nens malparits... Doncs no, home no! Si als nostres boscos hi haguèssin més óssos, els joves mostrarien més respecte pels majors!!


nº6
I Reyes 18, 24; 38-40 Ustedes, pues, rogarán a su dios y yo invocaré el nombre de Yavé. El verdadero Dios es el que responderá enviando fuego.
Entonces bajó el fuego de Yavé, que devoró al novillo del sacrificio y la leña, y absorbió el agua de la zanja. Viendo esto, el pueblo cayó, rostro en tierra, y exclamó: “¡Yavé es Dios, Yavé es Dios!”. Elías dijo: “Apresen a los profetas de Baal: que no escape ninguno”. Una vez apresados, Elías los hizo bajar al torrente de Cisón, y los degolló ahí.

A veure, esteu cansats dels eterns debats religiosos que mai arriben enlloc? Doncs a l'antic Israel van trobar la solució al problema, cadascú invoca al seu déu, i el que enviï la pluja de foc més gran, guanya, als perdedors se'ls assassina allà mateix que així no embrutem més...


nº5
Deuteronomio 25, 11-12 Si dos hombres pelean entre sí y la mujer de uno de ellos se acerca para librar a su marido de los golpes del otro, alarga la mano y agarra a éste por los testículos, harás cortar la mano de la mujer sin piedad.

Repassem-ho perquè no quedi cap dubte. Tu t'estàs barallant amb un altre paio, i d'aquestes que ve la teva parienta i agarra a l'altre pels ous. En aquest moment s'atura la baralla, els dos tius us poseu d'acord i li talleu la mà a la teva dona, sense miraments. Després d'això us feu amics i us aneu al bar a prendre una birra i comentar l'anècdota amb els colegues... ja veuràs quines rises!


nº4
Deuteronomio 23, 1 El hombre que tenga los testículos aplastados o el pene mutilado no será admitido en la asamblea de Yavé

Ara ja entenem lo d'abans... Més motiu per tallar-li la mà a la teva dona! Qui és ella per negar-li l'entrada a l'assamblea a ningú? Si és que la Biblia quan posa normes ho fa per algo...


nº3
Jueces 15, 15-16 Encontró una quijada de asno todavía fresca, alargó la mano, la cogió y mató con ella a mil hombres. Sansón dijo entonces: "Con quijada de asno los amontoné. Con quijada de asno, a mil hombres sacudí."

És llegir això i imaginar-me mentalment a un melenut Sansón agarrar un burru (oju que no hi haguès cap colombià per allà a prop) i arrencar-li la mandibula per posar-se a repartir hòsties a diestro i siniestro, amontonant els cadàvers ordenadament... (mil cadáveres, oiga!)
La diferència entre Sansón i Chuck Norris és que en Chuck ho faria amb la seva propia "quijada"


nº2
I Samuel 18, 25-27 Respondió Saúl: "Decid así a David: No quiere el rey dote, sino cien prepucios de filisteos para vengarse de los enemigos del rey.» Tramaba el rey hacer sucumbir a David a manos de los filisteos."
Los servidores comunicaron a David estas palabras y la cosa pareció bien a David para llegar a ser yerno del rey. No se había cumplido el plazo, cuando se levantó David y partió con sus hombres. Mató a los filisteos doscientos hombres y trajo David sus prepucios que entregó cumplidamente al rey para ser yerno del rey. Saúl le dio a su hija Mikal por mujer.

Desprès de llegir això em quedo amb milers de dubtes...
Per què volia el rei 100 prepucis? Per fer-se un vestit?
En David no ho va trobar una mica estrany? Quina mena de sogre et demana aquestes coses? No va pensar que potser era una pregunta trampa?
Per què si li havien demanat 100 en va tornar amb 200? Per demostrar que era més mascle? Si era per arrodonir podria haver-ne portat 1000... Potser és que comptava només en parells...
Això dels prepucis va ser abans o desprès d'allò de matar en Goliath? El prepuci de Goliath hauria comptat doble?
Com es va dur a terme la recol·lecció i recompte de prepucis? Van demanar ajut a l'avi que talla el fuet a l'anunci de casa Tarradellas?

Noies, si mai voleu posar a prova l'amor del vostre home, pregunteu-li quants prepucis estaria disposat a portar-vos pel vostre amor. Si diu menys de 100 no és prou digne, si diu 200 és el vostre home, si diu més és un maleït psicopata...


nº1
Ezequiel 23, 19-20 Aun multiplicó sus fornicaciones, trayendo en memoria los días de su juventud, en los cuales había fornicado en la tierra de Egipto. Y se enamoró de sus rufianes, cuya lujuria es como el ardor carnal de los asnos, y cuyo flujo como flujo de caballos.

Per contra del que molta gent pensa, a la Biblia es parla de sexe sense tabús, aquest fragment ho demostra prou explícitament.
Recordem que a la majoria de l'Antic Testament els egipcis són els dolents de la pel·licula, ara sabem perqué, els jueus tenien enveja de la potència sexual d'aquests homes luxuriosos com animals de corral capaços de superar el riu Nil amb les seves ejaculacions...


I amb aquesta colla de blasfemies m'acabo de guanyar el foc etern... Donaré records de la vostra part



PD: potser aquest post us sona d'algo, ho reconec, l'he copiat de Paranoia con Patatas, els quals a la seva vegada es van inspirar en uns yankis de cracked.com, o sigui que segurament això ja ha donat mil voltes a la xarxa... Però és que tampoc tenia gaire inspiració per crear un post "original"