Benvinguts a Fossolàndia

Si esteu llegint això és que teniu massa temps lliure... així que ja no tens excusa per no deixar un comentari!!

dijous, 28 de febrer del 2008

Projectes: Asímptota obliqua en una altra dimensió

Les classes de projectes ja són conegudes arreu de la universitat pel seu caràcter extravagant...

Sense més preàmbuls... (retoc de tambors).... Les FOTOS!!


Fent torres de paper per comprovar que com més temps de planificació millor és el resultat.

TORRE 1: Va caure



TORRE 2: Molt original



TORRE 3: Utilitzant un sistema de subjecció lateral amb cinta adhesiva (Els campions!!)




TORRE 4: On és la torre? (gatillazo)



FITXA ASSIGNATURA: el format era lliure--> Va haver qui va entregar una floreta, un joc, una figura amb cables...

Així, l'esperit de les classes és "open your mind" ambsense posar frens a la creativitat.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Dia d'ideals

Obro aquest post perquè hi puguin penjar les seves propostes perquè el Sr Rabia!! pugui dur-les a terme en un comiat de solter.

Perquè vagin fent boca abans de proposar res, de moment els enllaço al meu apreciat blog El club dels pollastres tendres, on tenen una proposta molt interessant.

Espero que s'inspirin (i evidentment que s'expirin després, que si no ens quedem sense comiat) i m'augmentin el nivell d'idees. Pensin que és per a una bona causa.

dilluns, 25 de febrer del 2008

sobretensió

La paraula "pala" és una d'aquelles que té múltiples significats (polisèmia en diuen), però un altre dia parlarem d'aquest tema.


I com que últimament se m'ha fet arribar, per part de diverses persones, la sensació que els meus posts són, en ocasions, massa llargs i enrevessats, no essent, lògicament, aquesta la meva intenció, en el benentès que lo bueno si breve dos veces bueno (oju nois! aquest "ditx popular" no és aplicable en tots els àmbits...), doncs passaré directament a exposar un vídeo que em va impactar recentment i, de ben segur, a més d'un li resultarà familiar:


Veient l'efecte 'aliasing', podríem calcular la velocitat del trasto??

divendres, 22 de febrer del 2008

L'ús dels blogs, fotoblogs i fossologs

Últimament estem rebent una onada de comentaris anònims on l'únic objectiu és spamejar. Potser semblarà ofensiu, però alguns dels que formem part d'aquest bloc no compartim aquesta missió d'expansió de les lletres de grups per un bloc tan fossa com aquest.

Navegant per "l'internet" he trobat aquest vídeo que critica amb total llibertat (potser massa i tot) l'ús que dóna certa gent al seu espai d'internet: els Fotologs i els mySpace.

Escolteu bé, que també hi surten els blocs on només hi pengen lletres de cançons...



Que consti que no subscric totalment el que es diu aquí, però sí que hi estic d'acord en bona part.
Apa, doncs, senyors lírico-anònims, preguem facin comentaris una mica més creatius i de collita pròpia. Res més!

dissabte, 16 de febrer del 2008

Romanticismo.

Hace tiempo que no celebro San Valentín tal y como se conoce popularmente, es decir, que si un regalito por aquí, una tarta, por allá, que si un pico, un beso con lengua y la modalidad más ancestral, el típico beso de vaca, sin olvidar el de tornillo, y unos pocos más que históricamente se han ido recopilando, hasta formar un total de 7 tipos de besos, de los cuales tengo la inútil satisfacción de conocer 3 ó 4 y haber sido partícipe de un total de cero.

Lo más parecido a un beso ha sido un pico-faradio, y encima me costó dinero!!!!

A lo que iba. Que el jueves, en pleno apogeo de animales bípedos en celo, recibí una declaración amorosa que decía tal que así en mi móvil:

"ciao miriam.. Sono mattia il ragazzo italiano
che è stato con voi ieri sera..
Volevo chiederti se alla fine
la mia giacca è salvata fuori? Mattia"


Como el amor se manifiesta de maneras muy diversas e insospechadas, me dije que un enigma de este calibre no podía quedar en malentendido, por lo que elaboré una traducción que viene a ser algo parecido a:

"Hola Míriam... soy Matías, el chico italiano
que ha estubo contigo ayer tarde...
¿Quieres quedarte allí, fina, y ser
mi jaca y salvaje fiera? Matías"

Me pareció una traducción bastante acertada, y muy apropiada para la ocasión... ¡¡Qué no soy de piedra!! a pesar de que alguno, en concreto uno, de los administradores puede sentirse celoso y otra un tanto confusa... diré que, incapaz de manifestar un sí o un no ante tanta galantería, medité la respuesta, pero ai de mí cuando recibo un segundo sms de mi más-que-amigo Matías. Dice lo siguiente (corazón destrozado):

"Si volentieri.. Ma quello di prima
non è il tuo numero.. Vero?
Io e dea stiamo mangiando..
X che ora pensi di andare a alameda"

Afligido por el sufrimiento provocado por el amor no correspondido de Matías, decidí hacer incapié en sus mensajes encriptados y extraer el verdadero significado. He aquí mis conclusiones:

"Si quieres [ser mi jaca y salvaje fiera]... pero aquello de mi prima
no es tú número... ¿Verdad? [¿Qué será lo que tiene su prima? Com més cosins...]
Yo y Dea estábamos comiendo [...]...
Porque ahora pensaba en pasear por la Alameda [Picadero 'La Alameda']"

Claro. Ya me cuadra todo. Y es lógico según la lógica que expondré a continuación. El tal Matías abre su corazón a Míriam, amor y desbocada pasión. Al no ser correspondido, Matías, desconsolado, en un último intento renuncia al amor, para quedarse SÓLO con la desbocada pasión de Míriam... digno de Xékspir, como Romero y Julita.

Mi crítica a la razón pura es la siguiente: "Matías, te podías haber ahorrado el primer SMS, porque total... ¿¿¿para qué quieres el amor si puedes tener la pasión desbocada??? Además, el que mucho abarca, poco aprieta. En cierta manera me alegro de que Matías escogiera apretar."

De todas maneras, para los lectores que hayan llegado a este punto, aclararé que en comité, con mi futura cuñada, elaboramos un SMS avisando a Matías de que como siga por este camino voy a tener una crisis de identidad.

El mejor regalo que le puedo hacer a Mr MonRa Bitllenc para su vigésimocuarto aniversario, puesto que la ocasión lo merece, es mi heterosexualidad intacta.

dijous, 14 de febrer del 2008

La vida, l'amor, un algorisme ple de decisions


A la classe de programació visual en Visual Basic, el meu cervell va començar a rumiar si es podrien modelitzar les situacions quotidianes per a complir els objectius que un es planteja. Així les decisions i les seves conseqüències quedarien recollides en l’algorisme de la vida.
D’aquesta reflexió ha sortit aquest programa.

Programa principal, vida:


Antecedents:
PersonaA=PersonaC+PersonaD
Inici:
For segon=0 to 9E99 [segon=segon+1]
If alimentació=true and salut(PersonaA)=true then
Créixer (PersonaA, any)
Else
Decréixer(PersonaA)
End if
Any=segon/(365*3600)
Next segon


Fi:
‘ PersonaA overflow

Subprogrames:********************************************
Sub Créixer (persona, any)
If any<=10 then Anar a l’escola

If any>10 and any<=19 then Anar a l’institut

If any>18 then
Select case (decisió)
Case 1: Anar a la uni
Case 2: Treballar
Case 3: Any panda
Default: altres
End select
End if

....

End sub



Programa amor:


Antecedents:
PersonaA=false
PersonaB=false
Inici:
Gosub Unió (PersonaA, PersonaB, química, física, altres)
PersonaA= ‘Variable no inicialitzada
PersonaB= ‘Variable no inicialitzada

While relació(PersonaA, PersonaB)=true
felicitat= felicitat +1
If PersonaA=false and PersonaB=true then
PersonaA = currar-s’ho una mica (PersonaB)
RecursosPersonaB= RecursosPersonaB-1
End if
If PersonaA=true and PersonaB=false then
PersonaB = currar-s’ho una mica (PersonaA)
RecursosPersonaA= RecursosPersonaA-1
End if
If (PersonaA=false or PersonaB=false) and (RecursosPersonaA=0 or RecursosPersonaB=0) then
Gosub indeterminació
End if
Wend
Fi
Subprogrames:**********************************
Sub indeterminació
Select case (decisió)
case 1:
PersonaB = currar-s’ho (PersonaA)
PersonaA = currar-s’ho (PersonaB)
RecursosPersonaB= RecursosPersonaB+1
RecursosPersonaA= RecursosPersonaA+1
Goto inici
case 2:
goto Antecedents
default:
End select
End sub
Sub currar-s’ho una mica ( persona )
PetitSacrifici=true
Detalls=true
Petó=true
....
End sub

dimarts, 12 de febrer del 2008

Mens perturbada in corpore enfermo

Bon dia!

ja que no puc parlar... escric! Però la afonia no us lliurarà de mi!

Amb la sort que em caracteritza (els que m'heu vist al bowling ja ho sabeu), he hagut de posar-me malalt el dia que els metges feien vaga, i a més els amiguets de la tmb també fan vaga (no em feu parlar de ells...). Us imagineu com seria una vaga de osopandas?
I ja que ningú vol treballar, doncs jo tampoc! Aquí va un post totalment precuinat, ficar al microones i servir!




Res més companys, cuideu-vos! Ja sabeu, tot allò de...

quererze tu mismo a quererze tu mucho
y todo zale de verdá de deporte



I per cert! Tenim nou col·laborador, el Sr Alexei, esperem que faci una entrada digna de vostè! I la resta, uniu-vos a l'equip! no paguen gaire però farem teràpia de grup

dijous, 7 de febrer del 2008

El ventilador (és una màquina rotodinàmica)

Hola a tothom!

A les nostres bústies ens arriben a diari milers d'obsequis i xecs en blanc (i alguna amenaça de mort, però tenim a Chuck Norris per respondre-les), però aquest cap de setmana ens ha arribat un text que no ens atacava a nosaltres, sinó a un misteriós personatge que no aconseguim reconèixer. El text ens ha semblat tant impactant que hem decidit publicar-lo. Segur que no us deixa indiferents!

Només afegir que no ens fem responsables de les opinions dels nostres col·laboradors, i que no tenim telefono de aludidos (qualsevol comentari a afegir, feu servir una pala tuneladora).

L'autor (que no ens ha revelat la seva identitat), ha promès properes entregues si agrada la primera... així que, engeguem el ventilador!!!


Senyor B: el hombre sin cuello

Se refugia dentro de uno de esos departamentos oscuros, húmedos y mohosos cual mazmorra medieval. Una pila de libros, apuntes y papeles inundan su mesa haciendo de parapeto contra posibles e inesperadas visitas impertinentes. Encontrar exámenes de años anteriores es imposible sin al menos varias semanas de antelación. Revisar el correo electrónico es básicamente ciencia ficción y responder los mensajes es todavía más imposible. En la radio suena algún debate de poco interés.

Éste es el hombre que hoy nos ocupa. Un hombre que pisa fuerte por la vida dado su sobrepeso, que te mira por encima del hombro haciendo girar sus globos oculares en un ángulo imposible dada la ausencia de su cuello. Un hombre entregado a la ciencia pero no al jabón ni al desodorante, que aparenta reservarse sus conocimientos no vaya a ser que algún alumno suyo aprenda más de la cuenta y pueda rebatirle en cualquier momento en un campo que a priori debería dominar. Un hombre que defiende a sus colegas con uñas y dientes, a los que bien podría invitar por camaradería a un buen chupito utilizando como recipiente su propio ombligo.

Saca a relucir cada vez que le es posible un tremendo fervor patriótico que siente por este nuestro país: Cataluña (o en su defecto los Países Catalanes). Impulso irreprimible que le otorga el extraño e incomprendido don de sentir desprecio por todos aquellos que son distintos a él, cosa que la humanidad agradece sobremanera.

En SU PAÍS sobra mucha chusma como por ejemplo esos animalejos de piel blanquecina también llamados “los erasmus” que a duras penas entienden el catalán del hombre que nos atañe. También sobran muchos pieles morenas: peruanos, colombianos, chilenos, mejicanos, venezolanos y un largo etcétera que aunque no lleven pluma en la cabeza es de cajón que sepan hacer señales de humo. Moros, para qué contarte, aunque no se contemplan en este artículo por no tener suficientes miembros representativos. Pero son malos malosos, que conste.

Pero eso sí, los peores de todos son, desde luego, “los charneguitos”: alumnos de padres extremeños, andaluces, murcianos (los del sur y los madrileños los peores), gallegos, aragoneses, etcétera. Son personajillos que alguna vez cometieron el error de dirigirse a él en la lengua de Cervantes pudiendo optar por hacerlo en la única lengua que todos deberíamos hablar: el catalán.

Y si alguno de estos PAYASOS osase entregar sus prácticas de laboratorio en castellano que sepan que no se les corregiría, puesto que el Senyor B (aparte de que es primo lejano de Chuck Norris, dato mucho menos difundido que el color del vello púbico de cualquier ingeniera química) sólo corrige los trabajos de sus alumnos en catalán, inglés, alemán y en Quéchua, idioma del cual posee grandes conocimientos tanto en gramática como en vocabulario. No obstante, se conoce que las prácticas se le pueden enviar por paloma mensajera o bien en un sobre como si fuera un christmas navideño.

Cabe también mencionar ese humor ácido e hiriente que le caracteriza. Quizá tan ácido e hiriente como su sudor. En particular cuando un alumno duda en el momento de realizar una práctica con el maltrecho material del laboratorio. Resolver una duda se hace muy cuesta arriba y, total, de aquí a mañana el alumno habrá olvidado la explicación, así que para qué molestarse. Responder con una sonrisa malévola es mucho más elocuente. Este hecho dice mucho sobre las dotes pedagógicas, la claridad y el orden de las explicaciones durante las clases. Si no está dentro del temario de la asignatura olvida que lo preguntaste, no habrá respuesta.

Por último, no he de olvidarme de felicitar al Senyor B. ya que es el vivo ejemplo de que un ser humano puede superarse a sí mismo y aprender cosas nuevas todos lo días. De hecho ha aprendido tanto del tito Paco como los judíos israelíes de cierto dictador de cuyo holocausto no quiero acordarme; además de que se puede disimular una alopecia galopante si te dejas una hermosa melena rubia al estilo “la última oportunidad”.

Y como muestra un botón: se puede aprender que uno mismo no es responsable de sus desdichas sino que es el destino y el mundo los que se confabulan en tu contra. El hecho de que el Senyor B. no pueda verse el pene debido a su oronda panza (aparte de la morfología de su cuello) es un efecto directo del lento metabolismo con el que la naturaleza le ha dotado y nunca de una alimentación desequilibrada.

Hoy por hoy, un amplio contingente de estudiantes lo consideran estandarte del departamento donde trabaja, hartas veces calificado de pésimo, inhóspito y maloliente debido a las aguas estancadas y a otras muchas deficiencias. (Nótese que se habla de forma figurada y también peyorativa).

Firmado:

Яabia! el estudiante cabЯeado

Debido a un error informático del editor de texto que se ha utilizado para redactar este artículo, sólo podrá visualizarse el texto en castellano o en Quéchua.

Próxima entrega:

Profesor N: el muñequito.

dimarts, 5 de febrer del 2008

afegiu-hi la vostra saviesa abans de publicar-ho

Prego faciliteu la vostra opinió sobre una possible classificació de les assignatures de la carrera, afegiu categories i afegiu més assignatures. L'ideal és afegir opinions a cada assignatura. Bé, ja anireu aportant la vostra saviesa.


Assignatures prescindibles:

MMC: memeces es una memez. Segurament amb això està tot dit (del peu del mig). Es pot afegir que fent Resistència de materials (perquè també hi ha el nom d'Elasticitat si ells ja et diuen que no se'n fa?) i després Estructures es veu clarament la seva prescindibilitat. Toma patilllada amb tres l.

Projectes
: només ha aportat una pèrdua considerable de temps, fer el fossa a classe i un munt de treballs que no han servit per a res.


Mètodes matemàtics
: es podria definir com l'optativa no optativa (només quedava aquesta), en què el més productiu és veure el sr Clotet dient: "Però a veure, l'examen qui el fa? L'examen te'l fas tu!"

Mètodes numèrics!!!:
(Ens l'havíem deixat, com pot ser?) Té algun interès? Fins ara que el parcial no era obligatori, ningú (ambsense majúscula) ha estudiat fins 1setmana del final (o encara menys) i tots hem aprovat sense tenir-ne ni idea ni veure-li el sentit.


Els patillazos més grans de la carrera:

Control: clàssica assignatura que un l'aprova quan aprova tothom sense saber-ne massa ni el motiu. Com a mínim pot tenir un cert interès, però també és bastant imprescindible en la forma en què es fa actualment.

Projectes:(una altra vegada) que la nota del treball no es sàpiga fins que surt la nota de l'acta, juntament amb la nota de l'examen, no hauria de ser normal, però ja estem habituats... El que no té cap mena d'excusa és aquesta ponderació de notes que s'han patillat per tota la cara. Al final resulta que pots pujar la teva nota perquè els altres grups han tret millor mitja que la teva...
(Ah sí, això és possible? Com ho han sabut?) Si algú és capaç de suspendre aquesta assignatura té molt de mèrit (school).

Factor humà: Frase del professor al campus --> Als voltants del Solstici d’Hivern, quan els dies comencen a fer-se de nou més llargs tot recuperant la llum perduda, vull fer-vos arribar els millors desitjos pel nou any que començarem. Feliç 2008 ---> Tots aprovats!!!! (Convé especificar que es tracta d'una optativa de la pseudo-intensificació de Disseny cursada per mrs Albus. Els altres hem fet assignatures un pèl més decents) (decents?? tampoc s'ho pensi... a la electrinsifació més d'un ha aprovat sense saber gaire.... això si, l'examen no ens l'hem estalviat)

Fabricació: Que et posin un 3,4 en una part de teoria en la qual només el xuletari d'equipació ja contenia més informació de la necessària per a aquesta nota demostra el nivell mental en el moment de corregir-ho i la poca fiabilitat i validesa dels resultats de la carrera.



Les injusticies més grans:

Dibuix o disseny assistit per ordinador: Si tenies la sort d'acabar l'examen sense que se t'hagués penjat l'ordinador o que el professor no el perdés et podies considerar molt afortunat. I tot això sense tenir en compte els repugnants favoritismes femenins del Franco.

Teoria de màquines:
Primer --> Fan servir un programa que es diu PAM (amb D. Clos i no Joaquim Nadal) i no acaba de funcionar del tot, si el nom del arxiu tenia més de 10 lletres (sofa_llit_planols), (lògicament) patapam! el programa es tornava boig i petava per tot arreu.
Segon --> En un examen van posar un exercici on havies de calcular un determinant d'una matriu 7x7 amb xifres negatives i de l'estil 1542,21; als que no teniem HP no ens van contar ni el procediment.

Mecànica: Un test amb trampes que val un 60% de la nota final és una injusticia en tota regla. (I sino preguntin-li al Salomon) (Per decència millor no citar-lo fins que no l'aprovi... jeje ho dic però sense esborrar el text anterior...)


Les assignatures més lamentables:

Fluids: tot el que ve d'aquest departament és lamentable, especialment haver d'escriure en alguna taula dels despatxos.
- Realment, el pitjor departament de l'escola (en posició destacada). Professors/es apàtics o desfasats, continguts de les assignatures que no es revisen desde fa anys, laboratoris bruts (de debò, hi ha dits de pols en algunes zones), aigües estancades que són un brou de cultiu per tota mena de gèrmens, etc...I qui pot afirmar el contrari?

Construccions
: un tiu que et diu que han passat les transparències de color a blanc i negre perquè gastem massa tinta no mereix més comentaris (o sí?).
- Doncs sí, aquest tiu es mereix tots els comentaris que es puguin fer, i fins i tot més!
Es mereix que el seu smart es quedi sense benzina a la c-32, just al punt on es passa de 120 a 80 km/h !!!


Projectes: (lamentable és que tingui detalls que facin aparèixer aquesta assignatura en totes les classificacions), és pèssim tenir pistes (per dir-ho elegantment) sobre el contingut de l'examen abans de fer-lo

Màquines tèrmiques: que un examen final contingui el mateix parcial és de molt ganduls, i tenir un llibre de preguntes test sense respostes és senzillament pèssim.
- I no ens podem oblidar de la fossocòpia, una transparència amb les respostes dels test que va passant de generació en generació plena d'incongruències i modificacions.


Altres d'interessants a comentar:

Materials: fer dues assignatures (una a 2n i l'altra a 4t) utilitzant el mateix llibre de pràctiques és curiós (bueno, al meu entendre és de ganduls no separar-ho). El més divertit de l'assignatura de 4t és el llibret de preguntes test amb algunes d'elles repetides infinites vegades, i també cal destacar la sensació de repetir massa coses a les dues assignatures.

diumenge, 3 de febrer del 2008

això si que és palamaxima...

A veure, ante el creciente exito de nuestra campaña publicitaria (pausa per riures) hem rebut visites d'altres persones més enllà dels fosses habituals...

Desgraciadament, però, molts d'aquests visitants ens han fet arribar les seves inquietuds sobre la via per fer un comentari i deixar-nos la seva petjada (espero que no sigui a la cara). Doncs bé, aquest bloc neix per donar resposta a les vostres inquietuds:

0è: A la vostra dreta (la mà que teniu ocupada amb el ratolí, a no ser que sigueu esquerrans... que llavors sou doblement fosses) hi ha les instruccions, estan en color verd i a dalt de tot, així que les heu d'haver vist per q-llons

1er: Per llegir un post, el primer que heu de fer és (evidentment i lògica) ... llegir-ho!! Des del principi i fins el final. oi que sembla fàcil?? doncs bé, alguns tenen links i fins i tot missatges ocults, així que no ho és tant...

2on: Al final del post hi trobareu el següent text



on n és el nombre de comentaris que ja s'han fet. Si els voleu llegir heu de fer-hi click a sobre i s'obrirà una nova finestra on els veureu (segurament la majoria seran dels propis autors). Al final hi trobareu una finestreta que diu: "deixeu el vostre comentari", és força intuïtiu oi?
Si no teniu compte de blogger (a que esteu esperant?), podeu fer servir un àlies qualsevol, o fins i tot ser anònims (però sapigueu que a Chuck Norris no li agraden els anònims)

3er: També podeu veure el post sencer amb tots els comentaris fent click sobre el títol del post en qüestió (sí home, sí! aquella frase que surt al principi en un color diferent, just a sota de la data!)

4rt: Si baixeu fins al final de la pàgina (fixeu-vos en la barra de desplaçament lateral!!) hi trobareu un punt que diu: Missatges més antics (també és obvi, no?) Així podreu valorar la nostra evolució... També hi trobareu l'arxiu històric dels posts a la barra lateral

5è: sempre hi ha d'haver un cinquè punt

6è: Parlant de la barra lateral, feu una ullada a la dreta de la pantalla!! Hi ha coses interessants, especial atenció a la zona fosca (les altres seccions també són molt bones). Fins i tot hi trobareu la llista (que no té un pèl de tonta) dels autors, amb el seu perfil...

7è: SETE!!!


Doncs bé, si heu arribat fins aquí vol dir que heu entès tot l'explicat prèviament, i aquest post us pot servir de camp de proves... així que deixeu-nos el vostre comentari!! (si us plau).

Si encara no saps com fer-ho... aquest era el teu últim avís, ara mateix una manada d'osopandes famolencs es dirigeixen cap a la teva casa per menjar-se tot el bambú del teu jardí (i més val que en tinguis prou, perquè si no es menjaran el que trobin i després es fotran la migdiada).

Una cordial salutació de tot l'equip de col·laboradors (que ja hem acabat els exàmens i ara podrem dedicar algo més de temps al bloc)