I com mantenen aquest alt grau de desenvolupament? Doncs fent tot el contrari que fem aquí, castigant la ignorància. I la millor prova són els concursos de la tele (ja ho diuen, la televisió és el reflex de la societat)
Prova A:
els concursants han de recitar un traballengües (en japonès, és clar) i si fallen... bé, millor que no fallin!
Prova B:
aquí fiquen al concursant en una caixa amb un cocodril de 2 metres a l'altra banda del vidre, i si falla les preguntes li van apropant a la bestiola... que simpàtics!
Prova C:
La seva crueltat no coneix límits. Us en recordeu del programa "no te rias que es peor"? doncs partint d'aquesta idea tant innocent han assolit els límits de la decència humana...
no sé que és pitjor, si enfotre-se'n d'un disminuït que no sap parlar anglès o promoure el càstig físic a les escoles...
Prova D:
No contents amb això, li han donat un "toque personal" al tradicional i innocent joc del pedra-paper-tisora:
Prova E:
trencarè una llança en el seu favor. De vegades saben fer-nos riure, com en aquest programa al estil "Grand Prix del verano" en que primer marejen als concursants i desprès -si aconsegueixen caminar per una pasarel·la sobre l'aigua- els fan donar-s'hi d'hòsties:
Senyors i senyores del jurat, fins aquí les proves. Ara és el seu torn, dictaminin un veredicte: són els japonesos la societat més desenvolupada del planeta o són una colla de bojos depravats?