Hola a tothom!
Aprofito la falta de nous posts per reciclar una vella idea... Fa dies que vaig dir que penjaria això aquí... alguns ja ho haureu vist, d'altres m'heu sentit que us ho comentava... o sigui que no hi ha gaire de nou.
La història comença en un departament de la nostra estimada escola... (només espero que ningú li senti malament que vingui jo a desvetllar el contingut dels mails interns... total, tampoc s'hi diu res confidencial... jeje) [Aviso, és força llarg, però val la pena]
per mail intern, algú de gestió diguè:
Hola a tots/es,
Avui l’ecola m’ha convocat a una reunió ja que intenten millorar el sistema de reciclatge de l’ETSEIB. El problema es que el noi que s’ocupa ara per ara de la recollida només ve dos dies a la setmana i te que fer-ho tot, per tant igual et pasa pel despatx cada mes i clar el paper o el plàstic es desborda. La solució seria fàcil, que vingués més dies però la UPC no vol gastar més diners en neteja, es per això que han arribat a un petit pacte amb aquesta empresa. En comptes que aquest noi pasi despatx per despatx, crearan uns punts de transferència que en el nostre cas estarà on ara posem el cartró (o on el cap de departament consideri) on hi hauran 5 o 6 de paper, 2 o 4 de plàstic, llavors les senyores de la neteja passaran cada dia pel despatx i transportaran el paper de les nostres caixes de reciclat a aquestes i, amb això aconseguiran per una banda que no s’acumuli al despatx i per l’altre suposen que com el noi no tindrà que anar despatx per despatx guanyarà temps i per tant no s’acumularà el paper en aquest punts de transferència. Però (sempre hi ha un) només ho faran si es redueix el nombre de papereres a buidar (es a dir el que no es reciclat) per tant ens demanen que mirem quantes tenim ara i reduïm el nombre, recomanen no més de 1 cada 3 persones. Per tant prego que hem dieu quantes en teniu i a quantes renuncieu, el Toni proposa que igual cada un conservi la seva paperera habitual però que les senyores només buidin una “oficial” que es a la que quan estigui plena la nostra abocarem els residus. Pel contrari els despatxos que no tinguin cubell de reciclar paper o plàstic el pot demanar, o com han fet altres departaments amb despatxos unipersonals, posar punts al passadís (això li tindríem que preguntar al Oriol). També ens preguen que quan vulguem reciclar cartró que ho deixem en aquest punt però que sobretot ho pleguem ja que si no el noi perd molt de temps en això i clar es retarda.
Per altre banda comenten que ja tenen papereres per llençar matèria orgànica però com que no hi ha un container d’això al carrer, doncs que encara no les poden distribuir, ho han demanat al Ajuntament i quan el posin ens passaran aquest nou cubell.
També han constatat que no s’està reciclant correctament els tòners i han trobat una empresa que es una ONG que els recull i els tracta i està acreditada per la Generalitat, per tant al punt de trobada també posaran un cubell per tòners (encara no està definit el color del cubell)
Per últim també contractaran un Servei de destrucció de CD’s i disquets i tractament del residu, podem posar un punt a un despatx (per exemple gestió) i quan tinguem uns quants trucar al Micola que ens acompanyarà a un lloc de la UPC on estarà això.
A la pàgina web de la Escola podreu trobar més informació, evidentment tot això es voluntari però poder val la pena fer l’esforç.
PD: Oriol Boix o Joan Rull podríeu informar d’això als professors ja que l’encarregada passarà dimarts vinent pels despatxos i li tindrien que dir.
a lo qual el senyor Rull responguè:
Collons divins de Santa UPC ¡
Tot plegat sembla un MegaMix dels germans Marx, el Sí Ministre i l’Escurço Negre. Si hi ha algú massa jove per identificar-los ho sento, es nomes per a demostrar que la història té la mala costum de repetir-se.
Sembla que això forma part d’un pla general d’al·lucinació col·lectiva de la UPC. Ja ens havia arribat alguna cosa via Manresa, serien el pla pilot, perquè no ho dubteu segur que hi ha hagut pla pilot, planificació, document, comissions, comitès, normativa, reglament, cicles burocràtics... La gent més “normal” de Manresa ja va “flipar” una bona estona del procediment oficial per al tractament adient la pela de taronja de l’esmorzar ¡
Ja que a la UPC disposem de tant personal per a estudiar temes tant vitals, els proposo que avaluïn el cost en temps per a la gestió i per a la posada en marxa i de funcionament del “nou” sistema. Un temps que suposadament és de personal tècnic altament qualificat (o això és el que es desprèn dels títols oficials de que disposa aquest, per cert en bona part emesos per la pròpia UPC). Si aquest temps el quantifiquen potser descobriran que podrien pagar al noi que recull a tres torns cada dia 365 dies l’any i estalviar-se (i estalviar-nos) l’allau de mails poca-soltes als que darrerament estem sotmesos i tots els circuits administratius associats¡
El problema és que la Universitat en general, l’Escola en particular, i potser el CITCEA?, parteix d’una sèrie hipòtesis, totes elles errònies, a saber:
1) El personal qualificat és una despesa fixa, no necessariament productiva. Es a dir, no es nota la diferència si no fan res o si van desant xorrades en el container que correspongui en temps i forma adients.
2) El personal de suport qualificat, que gestiona aquests meravellosos plans i circuits informatius també és una despesa fixa. Com en el cas anterior, si no fan això no faran altra cosa, però això dona per publicar-ho en l’Informacions, i així tothom sap que fem moltes coses, per tant és millor fer-ho.
3) El personal de suport poc qualificat (llegeixis el noi que recull o les senyores de la neteja) son despeses variables, i per tant es troben sotmesos a la pressió de possibles reduccions.
Com passa a la vida en general, a tot arreu hi ha de tot, i a més bastant uniformement repartit (gran ciència la estadística). De ben segur que en els tres col·lectius abans descrits trobarem la mateixa taxa de personal molt productiu i poc productiu, que justifiquen o contradiuen les hipòtesis errònies sobres les que reposa la nostra organització. Com aquest estat de coses difícilment el podrem canviar, i a fi i efecte d’incrementar el cost de la brillant idea (el temps que jo perdo escrivint-ho i el temps que perdi qui ho llegeixi), proposo millorar el pla amb les següents activitats:
Organitzar un Congres Internacional de Mètodes i Temps per escatir quin rati de papereres/hora es raonable que buidi el personal de neteja
Renegociar el conveni Col·lectiu Sectorial de la neteja, a nivell provincial, català i de la UE per tal que reflecteixi adientment el nombre escatit en el congres anterior
Organitzar un Simposium Internacional de Mètodes Numèrics i Física Fonamental per a validar la nova constant universal que, en l’exercici de les funcions que li son pròpies, la nostra Universitat aporta a la humanitat, a saber: 3 persones = 1 paperera. Com us deveu imaginar, desprès d’aquesta aportació lo de l’Einstein és de parvulari.
Instituir un nou premi de la UPC al millor professional de la paperera i el reciclatge orgànic (en sentit ampli).
Organitzar un Workshop Internacional per a definir les regles del procés administratiu que ens permetrà identificar el color més adient per als container de toners. Alternativament es podria fer un concurs d’idees sobre el color, votar-lo per Intranet i fer una festa amb l’Univers. Caldria una comissió de savis per triar una de les dues opcions. Tot i que també es podrien fer les dues i votar quin dels dos resultats es el millor per sufragi universal.
Organitzar una ONG “Papereres Descontrolades” que permeti fer el cens de papereres que es proposa i que n’exporti els excedents al tercer mon en format Cooperació, com a part de la campanya 0,7%.
Organitzar una festa per a donar la benvinguda a les noves papereres de material orgànic. Deuen sentir-se tant soles les pobres, esperant el germà gran del carrer ¡ l’arribada del qual retarda la reciclable perversitat de l’Ajuntament¡
Obligar a que tothom es porti menjar de casa en excés, o que el menjar del bar es consumeixi als despatxos, per tal que les noves papereres d’orgànic no es sentin abandonades.
Igual que es contractaran empreses especialitzades en destrucció i reciclatge de CDs, es podrien contractar empreses per a reciclatge de bolis bic, botelles de Font Vella etc. Ho dic perquè en principi els CDs es poden reciclar com a plàstic, que és el que son en un 98% aprox. No se si es de fiar, però la informació ha sortit de les infinites webs que hi ha sobre el tema (abunden els desenfeinats? Sens dubte SI ¡). Bayer recomana no reciclar-los per a fer nous CDs sinó per a fer peces genèriques de plàstic, per tant poden anar perfectament al container general de plàstics. Pel tema de la confidencialitat (o sigui borrar-los) també té bemolls que calgui una empresa. Podrien provar a partir-lo per la meitat (tipus tarja de crèdit caducada), però ai las ¡ perill ¡ el poca-solta del policarbonat en que estan fets fa estelles que poden ser un seriós risc laboral ¡ Millor rallar-los la cara enmirallada ¡ Gent tant qualificada com nosaltres podrem fer-ho sense fer-nos mal amb una eina punxeguda? La millor alternativa fora que el Departament adquirís un feix de fulls de paper de vidre i rallar-los fregant. Clar que llavors tindríem dos nous residus: el paper de vidre gastat i la pols emesa. Per al paper de vidre també podríem tenir un nou container. Però i la pols? Sabeu que? Muntem un Congrés Internacional de Salut Labora i Reciclatge de CDs i DVDs i fem un premi al millor “paper”.
Podria continuar afegint idees de millora del mon fins a l’infinit, que per això estem a la Universitat, però bé haurem de sopar oi?
Parafrasejant al Samuel “Sentiu-vos lliures d’afegir més entropia al mon a través de la UPC”
Finalment trobo que la frase
“quan tinguem uns quants trucar al Micola que ens acompanyarà a un lloc de la UPC on estarà això”
reflexa molt bé la organització que es pretén fomentar, i fent un gran esforç de recerca permet plantejar el següent problema d’enginyeria:
Com es poden fer arribar els CDs a llençar que es troben en N llocs a un container que es troba en un lloc Y?
Escolliu la millor opció de les proposades:
a) Cada vegada que hom hagi de llençar un CD el baixa del lloc N al bar i el passa 2 minuts pel microones per esborrar-lo, omple la fitxa de residus per identificar-lo, la tramet per correu intern al Micola, en Micola li dona dia i hora de dipòsit a volta de correu, es troben en aquest dia i hora al hall, se’n van al container que es troba en Y, que resta sota la custodia de 16 panys dels que només el Micola té claus, i hom el llença dins.
b) El mateix que l’anterior però amb paquets de Q unitats, essent Q el sencer arrodonit per baix del logaritme neperià de l’edat de l’usuari dividida del nombre Q (Notis que l’equació es transcendent i per tant cal implementar un algorisme de mètode numèric per esbrinar-lo. Es recomana Matlab o Mathematica, però l’usuari és lliure de fer la resolució gràfica a mà o per altres mètodes)
c) Sigui BN el buffer que cadascú te de CDs per a llençar en el lloc N, quan el buffer (de mida GN) faci overrun passa tot el contingut al buffer BG (la G és de gestió, Maria o en qui delegui per als coneguts). Quan el buffer BG (de mida GG) faci overrrun es fa el de les opcions anteriors.
d) Es desen tots el CDs a llençar en un armari durant 5 anys. Quan s’hagi de sol·licitar el quinquenni autonòmic s’envien per SEUR a la AQU per a que vegi que hem treballat molt i durament els últim cinc anys. La AQU emmagatzema el residu en els seus arxius oficials durant 50 anys per si hi ha reclamacions. Passat aquest temps li donarà el tracte ambiental corresponent segons la llei “ad hoc” que legislarà oportunament el Parlament de Catalunya (si n’hi ha llavors, es clar).
Fixeu-vos com es nota que un està llegit, viatjat i doctorat, que no se li acudeixen opcions de ments simples. Com ara llençar-ho directament en els containers de plàstics que ja tenim, o en un container específic situat al hall, com es fa amb les piles. La bona enginyeria, si no es complicada no es bona collons ¡ Notis també que per temes laborals, s’ha obviat una solució intermèdia, nomes concebible per una ment molt malaltissa com ara que el Micola (o en qui delegui) ho reculli dels llocs BN o BG per transportar-ho al lloc Y.
Com l’original tenia PD, no em puc resistir a posar-ne una:
PD: Es legal i financerament viable comprar uns quants arcabussos medievals amb càrrec al Departament o al CITCEA (indistintament o amb co-financiament), per a poder atendre adientment a l’encarregada quan vingui als despatxos el dimarts vinent? Si no és viable, proposo que quan vingui tan lloable anunciadora de la bona nova, a més de dir allò clàssic de “¿Me puede repetir la pregunta?”, sigui quina sigui la pregunta, se li respongui que la resposta està en el vent o en el sentit metafísic de la cançó del Chikilikuatre, indistintament.
See you ¡
Per si no us n’heu adonat ’objectiu del mail és verificar que estem en el camí correcte de generar riquesa i coneixement. El cos del mail de la Maria nomes tenia 2446 caràcters sense comptar els espais en blanc, mentre que el meu, sense contar aquest paràgraf ja en te 7961. No cal ser un gran observador per a detectar un increment del 325,47% de coneixement i excel·lència amb la iniciativa. Aquesta aportació servirà pel sexenni?
Ara si siau¡
I vostès que n'opinen??
Personalment, trobo que en Rull té raó en certes coses. El reciclatge com a idea està molt bé, però quan s'arriba al nivell de la collonada... els eco-verds-sostenibles poden arribar a nivells de intervencionisme a l'alçada d'algunes repúbliques bananeres...
