Después de un año de exilio forzado en las selvas de Birmania cazando tigres nepalíes (los tigres hacen una especie de camino de Santiago desde el Nepal hasta Birmania, es una larga historia que ya os explicaré...) renazco como el Ave Fénix de sus cenizas, y habiendo extinguido los tigres nepalíes he decidido volver a probar fortuna.
Lo que propongo en esta breve intervención es un ejercicio de sutileza. Oí por casualidad estas dos versiones de la misma conocida canción. La letra no es exactamente la misma, y es precisamente ésta la gracia de mi sutil regreso.
L'altre nit, en el transcurs d'una conversa amigable, vam acabar parlant del ressorgir de la telebotiga gràcies a la TDT (tema del que ja n'havíem parlat aquí fa uns mesos) i dels meravellosos productes que se'ns ofereixen durant les avorrides i llargues vetllades nocturnes... Concretament vam parlar d'un "producte" en concret que a mi em semblava recordar haver vist però que per algun motiu no tenia indexat al meu arxiu mental. Es tracta del gadget conegut com a Jes Extender(que consti que ningú dels aquí presents ens fan falta artefactes d'aquests) i aquí us deixo l'anunci:
Aquest vídeo em planteja milers de dubtes, que dic milers, centenars! - podem arribar a entendre com s'incrementa la longitud, però... com s'ho fa per incrementar el diàmetre? Precisament a Materials (o era a Fabricació? ara no ho recordo...) se'ns va explicar que l'efecte era el contrari!! - d'on han tret els actors per aquest anunci? i les actrius!? - si us fixeu, al braç del sofà s'hi pot veure el guió... realment el van necessitar? Qui era el guionista d'aquesta infàmia? - Quanta gent s'haurà comprat el artilugi aquest? - ... i quantes lessions a la regió púbica haurà provocat? Aquestes i moltes més preguntes atormenten la meva ment... me'n vaig a descansar que ja he vist prou...
Visual servo control refers to the use of vision data to control the motion of an object. Here we consider the case of controlling the motion of an object with six degrees of motion (6 DOF); e.g., a pair of eyes attached to the end effector of a six degree-of-freedom head.
In this paper we deal with the regulation problem of keeping the end-effector still despite the motion of different parts of the kinematic chain connected to the it and we'll show three different approaches: chicken-based visual servo control (CBVSC), small-bird-based visual servo control (SB2VSC) and papercraft-based visual servo control (PBVSC).
For the sake of simplicity we'll show the main differences between each scheme with a video demostration:
Desprès del post d'ahir se'm va quedar molt mal cos i he decidit canviar de tema... D'altra banda, com que tampoc tenia gaire ganes de exprimir-me les meninges, us deixo un altre post precuinat per continuar amb la sèrie que vaig començar fa uns mesos [vull veure] [més! vull veure més!]
Sense més preàmbuls, us deixo una petita joia dels Hermanos Calatrava (res a veure que jo sàpiga amb l'arquitecte). Aquest parell es mereixen un monogràfic per ells solets, però de moment poso aquest àudio (no he trobat el vídeo) i si agrada hi haurà més...
I l'original d'en David Bowie (per allò de les comparacions) el podeu trobar a can youtube
Res més per avui... tinc alguns posts a la recàmera però anirem dossificant que veig poca animació per aquí últimament...
Ara en DVD!! ...i als extras hi trobareu les tomas falsas
Si si, ara molt jiji-jaja però no fa gaire gràcia la cosa... si voleu experimentar el pànic i que se us quedi mal cos per tot el dia, feu una ulladeta per aqui(acojona, eh? jo he de reconèixer que no hi he pogut aguantar més de 2 segons sense que se'm regiri tot el cos i se'm posin de punta els pèls del cul...) Això gairebé mereixeria anar a la zona fosca, no creuen?
- El sargent de Full Metal Jacket: probablement la violència verbal més extrema de la història del cinema.
- Kenshiro (El puny de l'estel del nord): el protagonista i rei de repartir llenya del Puny de l'estel del nord, una de les sèries manga més hormonades de la Història.
(quanta gent mor per culpa dels "dolents" i quanta gent mor a mans del Kenshiro al llarg de la sèrie?)
- Clint Eastwood: castigant com ningú amb la mitiquíssima ganyota amb les dents apretades, la mitja rialla i els ulls enxiquits.
Hoy me ha venido a la cabeza una pregunta: ¿qué habrá sido de los guinistas de vídeos musicales de los años 80? La verdad es que quién pueda contestar a esta pregunta ahora mismo estará en un psiquiátrico por lo que habrá sido obligado a ver.
Este es uno de esos posts escalofriantes en los que no vais a poder acabar de ver los vídeos, pero va a ser debido a la vergüenza ajena que causa verlos. Bien, ¡que empieze el viaje hacía el mundo de la laca!
DEAD OR ALIVE
No hay palabras para describir la estética (me niego a poner ningún adjetivo delante). Ahora bien, me gustaría que el guionista (porque es más que seguro que fue el mismo tío), explicara qué clase de relación hay entre las orgías grecorromanas (vídeo 1) y los piratas del Caribe (vídeo 2, parche en el ojo de la cara del cantante).
ADAM AND THE ANTS
La verdad es que lo encuentro tan surrealista que me he quedado en blanco.
DURAN DURAN
Impresionante coreografía mientras en cantante está atado al molino.
Sé que hay vídeos más horteras, pero esto es solo un adelanto porque... ¿acaso habéis podido acabar de ver algún vídeo?
Sembla ser que als anys 80 es va popularitzar a can yankie una cadena de restaurants anomenada Showbiz Pizza Place que en els seus locals tenia instal·lat una teatrillo d'autòmiats anomenat Rock-afire Explosion que interpretava cançonetes.
Com acostuma a passar, la cosa va tenir el seu moment d'esplendor però poc a poc va anar passant de moda i van acabar desapareixent.
"The Rock-afire Explosion New Show Bid List" és un projecte d'una colla de sonats que han restaurat una instal·lació d'aquestes i ara s'ofereixen a crear noves performances amb cançons d'avui en dia a canvi de pasta.
I la manera de decidir quines cançons escolliran no és altra que fent una subhasta: ells proposen una llista de cançons i la gent pot fer-los donacions a través de Paypal per votar quina d'elles produiran primer. El seu compromís és generar una cançó cada setmana i fer l'espectacle més o menys elaborat en funció de la pasta que hagin recaptat. No deixa de ser un negoci amb data de caducitat, però la idea és aparentment molt bona.
Si voleu veure els vídeos de les cançons que ja han fet, els podeu veure aquí: WInning songs.
A mi la que m'ha flipat més és Electric Feel. Fixeu-vos amb la coordinació de les guitarres i de la percussió i flipeu.
... això devia ser el que va dir el Drac quan va veure el tràiler de la merda nova pel·lícula sobre Dragon Ball.
Sí amigos! Avui tornarè a parlar de Bola de Drac! Ja us vaig dir que m'havia deixat coses per dir...
Volia parlar-vos de la onada d'ira que s'ha desencadenat a la xarxa a arrel de la constatació del truñaco de peli que s'han tret de la màniga a can Hollywood i ara pretenen que anem a veure. Si heu vist el tràiler (va collons! teniu el link unes línies més a dalt, només hi heu de clicar a on diu "tràiler"), convindreu amb mi que aquesta infàmia no es pot tolerar.
Anava a destripar un per un els motius pels quals la Convenció de Ginebra hauria de fer una excepció amb els perpetradors d'aquest crim contra la humanitat, però per un dia, deixaré que sigui un altre qui ho faci per mi. Aquí teniu la reacció d'un dels molts fans de Bola de Drac quan se'n va assabentar de la nova pel·lícula:
(ho he trobat tant bo que no podia deixar de posar-ho aquí)
Pobre Adolf! A Can Fossoblog tots compartim el teu dolor
No vull acabar sense recuperar un vídeo que ja vaig posar en una altra ocasió (em podeu dir repetitiu si voleu)
Com ja vaig dir en el seu moment, a aquest vídeo només li falten dues coses per ser perfecte: les tetes de la A-18!
I bé, fins aquí prou per avui... Però no cregueu que us deixaré de donar la brasa amb el tema Bola de Drac, encara hi ha molt per dir...
CONTINUARÀ...
(una altra vegada heu picat? de moment, no puc posar un link recursiu, però doneu-me temps...)
No queda més que un parell de dies per a la gran cita electoral, però suposo que a tots vosaltres tot això de les eleccions amaricones yankis us la porta tan fluixa com a mi. O sigui que no entrarem ara a debatre si l'Obama és negre o més aviat café-con-leche (ja hi ha qui diu que si realment volen un president negre, que votin a en Quique Guasch), ni tampoc sobre les fantasíes sexuals protagonitzades per la Sarah Palin que corren per la xarxa...
No amigos! ja sé que això us agradaria, però centrem-nos en lo realment important, el que està en joc en aquestes eleccions. I deixarè que sigui en Chuck qui ens ho expliqui:
Oh yeah! This is America, amb dos collons!!
Ja ho sabeu, a l'hora de votar no us deixeu guiar pel color de la pell del candidat, ni pel que diguin tots els progres izquierdosos que surten per la tele... Mireu qui vetlla pel vostre dret a anar armats pel carrer.
Tradueix a l'anglès ¶ SI FAS ANYS: - Dia de l' "api verd" - Felic dia de l'ocell feliç SI ETS VIKING: - Sigues el rei!! - Be king!! SI TREPITJES un CAMÍ en CONCRET: - Vas per un camí de formigó? ... more anglofosses are welcomed ...
Què passaria si un mpg entrés en un casal d'avis? Que no el reproduirien.
