AAAAAAA.... ja ho veuen!

L'altre dia llegia aquesta notícia i un mar de sensacions es va agitar dintre meu. (Diox! que poético me ha quedao eso!, si fracaso en lo mío me dedicaré a la poesía post-urbana neo-contemporanea... ya mismo voy encargando unas gafas de pasta y un jersei de cuello alto...)

Pot ser que tot això sigui només un rumor, o pot ser que el somni de tot friki es vegi realitzat, però el més probable és que assistim a una altra merda d'adaptació al cine d'una serie de tv... Esperem que la providència dels déus ens assisteixi i mantinguem verge en les nostres memòries els records de la tendra infantessa.


Però no vull parlar de Hannibal, M.A. Barracus, Murdock i Phoenix... avui no toca. Avui vinc a parlar dels molts actors i actrius que van haver de fer el paper de víctima (o villano) per major glòria d'aquests cuatre soldats de fortuna (Pregunta: per què deien "soldados de fortuna" quan el que volien dir era "sicaris armats paramilitars i perillosos terroristes pròfugs de la llei"?).

En un d'aquests papers secundaris va fer aparició la biòloga més coneguda, i com que sé que pocs em creureu (incrèduls, que sou uns incrèduls) aquí us poso la mostra gràfica, un capitol en que apareixia jugant el paper de "mujer fatal" (suposo que debia ser molt abans de dedicar-se a fer el ridícul per les televisions peninsulars).

Diálogo de besugos

A escasos días de mi libertad (digital) me dirijo a vosotros para ilustraros lo que podría ser la ronda de preguntas con el tribunal. Una imagen vale más que mil palabras.

Sí. Si estáis pensando que el perro es odioso os doy permiso para sacar vuestra recortada de bolsillo y enseñéis a hablar al perro en un sólo idioma, con el clásico método de prueba y perror.

Recortada + perro-Windows = Sistema experto

domingo 18...

... por el culo te la embrocho!!


vaaale, aquest post el volia publicar el passat dimarts, que casualment era dia 13 -ja sabeu, martes y trece... agarramela que me crece!!-. Però com que ja s'hi van penjar dos posts en aquell mateix dia i encara un altre després, he cregut prudencial esperar-me uns dies. Així doncs, avui que es diumenge 18, parlarè de martes y trece (i no, no parlarè de cap estúpida superstició).


En un dia com avui, torna el panda nostálgico a rememorar un dels mites del humor ibèric -no, el sr Barragán toca un altre dia- sent el dia que és, avui toca:

Aquest parell d'humoristes (que inicialment eren un trio), pasaran a la posteritat per la empanadilla de Móstoles, els nombrosos especials de nit de cap d'any de la nostra tendra infantessa -en el del 92 van trepitjar els llindars del politicamente correcto amb Encarna y la Pantoja-, a més d'algunes pel·licules i moltes altres coletilles que guardem a la nostra memòria.

Conclusió, com que tots ho recordem -i els que no ho recordin saben buscar a youtube- deixarem aquí l'exercici nostàlgic i no continuaré donant-vos la brasa amb més vídeos... Va si, un últim, l'entrevista a la Madonna, que no devia tenir gaire clar on s'havia ficat...

PD: Avís important a tota la població, si baixeu una mica més, hi veureu posts anteriors. I sabeu que? es poden continuar llegint, i fins i tot comentar!! increïble oi? Hay que ver lo que avanzan estas cosas ahora... Fijateee!!

El sistema de transport del futur (o com molaria que fos)

Ens separen cent i pico anys dels primers automòbils i des d'aleshores sembla que la història del transport terrestre s'ha estancat bastant (alerta de trivilització extrema). Per fortuna aquests darrers dies m'han arribat notícies d'una sèrie de visionaris que estan disposats a donar-li la volta al paradigma: BENVINGUTS AL MÓN DELS VEHICLES QUE CAMINEN!

Llegia avui a Hackaday la notícia de Reuters d'un camperol excèntric de la Xina que es dedica a inventar màquines estúpides per fer difícil el que és fàcil. Una de les seves creacions més notables és un carro estirat per un robot amb barret de palla i bigoti que a més a més és capaç de verbalitzar unes quantes frases precuinades movent els llavis i les orelles (!!). Al parlar de la seva obra aquest senyor és bastant contundent:

"I LOVE MY ROBOTS MORE DEEPLY THAN MY OWN SONS"

Endavant vídeo:



La història no acaba aquí, perquè segons sembla a la Maker Faire també s'hi va presentar un inventor yankie també ha parit un enginy semblant alimentat per plaques solars. En aquest cas es tracta d'un carro estirat per un robot que caricaturitza el popular Schwarzenegger, governeitor de California. Endavant vídeo:



Si encara no n'heu tingut prou i sentiu la necessitat irrefrenable de parir-vos alguna moguda semblant, heu de saber que fa uns dies també va aparèixer a Hackaday la notícia d'uns senyors que molt amablement havien penjat a instructables les instruccions de com fer-se un robot hexàpode molt senzill accionat per motors de cadira de rodes que pot arrossegar una persona.

La fi de la pianola de saloon :-C

Cada X temps passa que un descobreix que mor alguna professió que donava per extingida feia segles.

Avui ens trobem amb un cas d'aquests. Comenten a Hacked Gadgets un article de buffalonews (no kidding) sobre el tancament definitiu d'una empresa de nom "QRS Music Technologies" que fins ara i des de fa 108 anys s'havia dedicat a la fabricació de rotlles per a pianoles a corda com les que apareixen al Lucky Luke.

A partir d'ara haurem de confiar en la labor de gent com els de l'associació de conservacionistes de música mecànica (IAMMP-WTF) i el bo d'en Terry Smythe que en el seu temps lliure s'han dedicar a fer ginys tals com el seu scanner de rotlles de pianola per aprofitar tot aquest potencial oldschool.

Déu n'hi do!

Un detallet

Un regalet pels lectors, i de pas un candidat a oposicions al post més lamentable aquí exposat:

Vagin al google, entrin el text següent i cliquin a "segur que tinc sort".

find chuck norris

Perú

Hi havia una vegada, fa molt de temps, en una època en què el Fossoblog arribava a tenir fins a 56 visites diaries,... un post trencador, una nena prodigi,... una Marisol peruana que quan cantava era capaç de comunicar-se amb els dofins, que els sons que sorgien de les seves cavitats vocals podien fer entrar en resonància les copes de vidre i amb els seus cants va arribar a ser un exemple a seguir per a molts peruans i també, la diva del youtube.
Recordeu aquest post: competencia-jorgi-dan ????



Doncs resulta que planificant el meu viatge cap a Perú vaig descobrir que aquesta nena amb veu celestial té un blog amb el seu club de fans:
http://wendysulcaclub.blogspot.com/ Us recomano fortament (strongly recomend) que li feu una ullada.

I per anar-me acostumant a la cultura musical d'allà, us he buscat una col·lecció amb els viodeoclips més impactants...
TOP perú

La ovejita


Torres bessones



Algo que no té res a veure però també fa gràcia: broma