DINERO

Des que vaig començar a penjar burrades aquí al Fossoblog, sabia que tard o d'hora no podria evitar parlar dels còmics del Miguel Brieva. Aprofitant que la setmana passada va ser Sant Jordi i que en l'arrebato de consumisme la meva costella em va regalar l'últim còmic d'aquest home, "El Otro Mundo", us en parlaré avui.

"Abra su mente al Dinero"

Miguel Brieva és un dibuixant que va a més. Després de publicar la vinyeta "Dinero" durant uns quants anys a El Jueves, la Rolling Stones i no-sé-exactament-on de El País, fa dos anys va fer el salt al món editorial per Sant Jordi amb "Bienvenido al Mundo", una mena de diccionari plagat de sarcasme on intercalava algunes vinyetes de Dinero. Gràcies a la confiança que li va proporcionar l'èxit de "Bienvenido al Mundo", l'any passat i també aquest ha pogut publicar a lo grande els recopilatoris -ara sí- 100% còmic de Dinero, per alegria de molts.

"Sea joven! y mas tarde, sea viejo!"

Dinero és molt cafre. Segueix un esquema aparentment molt simplón: una sola vinyeta en format d'anunci o de notícia. Però és realment efectiu i d'una manera bastant subtil sap crear una situació grotesca que resulta molt còmica però que alhora ataca de manera despietada les contradiccions del món on vivim.

"El Hombre, esa cosita"

A Miguel Brieva he llegit por ahi que se'l compara amb "El Roto" (aquesta comparació de fet l'he llegida entre d'altres de l'Andreu Buenafuente) o amb el Robert Crumb. A mi francament "El Roto" em repugna, em sembla infantil, faltat totalment de subtilesa i francament tonto. En canvi la comparació amb el Robert Crumb, que no és poca cosa, em sembla absolutament justificada i necessària.

Si voleu donar ullada a algunes vinyetes de Dinero, aquí en podeu trobar unes quantes: Google-me-la!

El seu sentit de l'humor també em recorda al famós grafitero londinenc de moda, Banksy i no deixa de ser curiós que justament ambdós cedeixin els drets d'autoria de les seves obres llicenciant-les com a Creative Commons, que vol dir que qualsevol pot reproduir-les tant com vulgui sense que ells vegin un duro. Aprofito doncs per acabar aquest articulillo amb la nota de copyright dels llibres del Banksy:

COPYRIGHT IS FOR LOOSERS

El piropo - bastión de nuestra cultura...

No sé vosaltres, però a mi l'arribada de la primavera m'està posant molt malament, i no ho dic per l'al·lèrgia! Si heu sortit al carrer ja us n'haureu adonat de la sensible reducció en el vestuari de les fèmines. I què hem de fer davant d'això? Doncs recórrer al noble i antic art del piropo (el IEC continua dient que en català s'ha de dir floreta, però a mi això em sóna a mariconada i, com veureu més endavant, no estem per finures).

Durant segles, la cultura popular ha anat cultivant l'art de dir coses boniques als individus del sexe oposat amb la finalitat d'atreure la seva atenció (aquest instint no és exclusiu del ésser humà!). Amb el pas del temps, aquest saber havia caigut en mans dels obrers, paletes i manobres que el preservaven i perfeccionaven pel goce y disfrute de posteriors generacions. Però darrerament, la crisi del sector, unida al fet que cada vegada queden menys obrers que parlin el nostre idioma, estan amenaçant el futur d'aquest art.

Des de Fossoblog volem donar suport al gremi de la construcció i engegar una campanya que ajudi a preservar aquest rerefons cultural. Proposo que, entre tots, elaborem un llistat de piropos (o floretes si sóu dels que us van més els cogombres que les figues). M'agradaria que fòssin en català, però també n'acceptarem en castellà, que són més coneguts...

Allà en van uns quants a tall d'exemple:

1. shosho! que no me entere yo que ese culito pasa hambre!
2. Dime quién es tu ginecólogo pa poder chuparle el dedo!
3. Señora! le cambio a su hija por un piano, y así los dos tocamos!
4. Morena! No tengo pelos en la lengua porque tú no quieres!
5. No te lo vas a creer, pero yo hace 30 segundos era maricón!
6. Mozaa! Tienes dos ojos como dos sartenes! que cuando te los miro se me fríen los huevos!
7. Niña! Estás más apretada que los tornillos de un submarino!
8. Si tu culo fuera un banco te la metería a plazo fijo!
9. Pero que piernas más bonitas! A que hora abren?
10. Quisiera ser rimmel pa correrme en tu cara!!

Sisplau que això no quedi així, feu seguir la llista... Per la meva part, jo me'n retiro per avui, me'n vaig al club de cavallers, on els més distingits membres de la societat juguem al Backgammon, bevem whiskey de malta de 30 anys i debatim sobre Schopenhauer mentre fumem en pipa...



PS [editat] : serveixi el següent vídeo per il·lustrar tot lo anteriorment explicat:

(suggeriment del company Ente Extraterrestre Torralba)

El cortejo - guia práctica ilustrada para principiantes

Hola! un any més arriba el 23-A i això vol dir que a 3 de cada 4 cantonades de la vostra ciutat, vila o poble trobareu xinos, pakis, gitanos, i potser algun xirucaire venent roses (un consejo para tiempos de crisis, si os esperais a última hora de la tarde, puede que os salgan más baratas!). I això per no parlar de les paradetes de llibres... no hi ha cosa pitjor que una taula de picnic (amb la senyera per sobre) tota plena de novel·letes insulses de l'últim autor de moda -el distingireu perqué acostuma a ser un tipus (o tipa, que també hi ha escriptores dona) amb ulleres de pasta, americana de pana i fumador de pipa que està al inici d'una llarga cua que dóna la volta a les rambles...-.

Però no, avui no parlaré del mercantilisme hipòcrita de la cultura literària (ara resultarà que aquí tothom és molt llegit, però quan surten les llistes de "lo més venut aquest St Jordi" n'hi ha per llogar-hi cadires!). No, avui parlaré de l'altre vessant encara més empipadora d'aquesta jornada, les parelletes d'enamorats per tot arreu, capaces de fer-te bullir la sang i fer-te creure que ets un desgraciat per no tenir a qui regalar-li una rosa...


Peró tranquils amics solitaris!! Aquí arribo jo amb un vídeo que, pas a pas, us guiarà en el procés vital de l'aparellament humà... dentro vídeo!!

apa! passeu un bon dia!!

P.S.: disculpeu el cinisme, un pèl descarnat, dels meus comentaris... m'he deixat emportar per les veus que habiten en el meu cap... potser no hauria d'haver deixat la medicació... li preguntarè al goril·la verd que està assegut al meu costat... ... ...



La opinión (en caso que la tengan) de los colaboradores de Fossoblog es libre e individual, y así la expresan por medio de sus posts y otros contenidos firmados. Fossoblog no se hace responsable en ningún caso de las opiniones vertidas por sus colaboradores.

MI GRAMO DE FAL·LA MI NENA MI BUGA TE PEGO UN GALLETO ME METO UNA RULA

Fa uns dies vam estar escampant algun d'aquests enllaços per correu i tot i que soni a redundant m'ha semblat indispensable endollar-los també aquí per immortalitzar aquest contingut. Que si els nostres néts senten d'aquí 40 anys la necessitat de reconstruir com era el món quan nosaltres érem joves, puguin donar una ullada a archive.org i recuperar aquestes perles.

Es veu que l'altre dia a Callejeros van sorprendre'ns a tots un cop més amb la magnífica labor que estan portant a terme de localitzar els freaks més extrems que corren per aquestes latituds i aquest cop li va tocar el torn als bakalas drogafílics de Castelló.

Com diria el Monegal, ENDAVANT VIDEO:


Transcric literalment una de les moltes frases d'aquest vídeo que passaran a la història i que m'ha encantat:

"El placé de meten·no ahora unas cuantas rayas toda la peña que venimo aquí... po eso nadie noh lo quita el placé de meten·no aquí ahora cinco pollo... diéh de buena mañana que es cuando entra bien la coca."

Un cop més la realitat supera la ficció amb escreix i el curt-metratge musical que anys enrera van fer sobre la Ruta Destroy i els kinkis de valència s'ha quedat curt al retratar-los. Per si algú no se'n recorda aquí van uns links. Les cançons, com veureu, valen molt la pena:

Ruta Destroy!

"Robo a mis padres
para esnifar cocaína
me dicen ves al médico
pero yo paso de medicina"
part 1
part 2

mones i processons

a can Fossoblog també fem vacances (i puc assegurar que ens les hem guanyat!), però per no deixar això sense actualitzacions, farem lo típic, posar pelis antigues de romans:

fins dimarts! bona pasqua...

Al cel siguin

Suposo que no hauria pogut trobar un millor dia per penjar això. Avui dia 8 és el DIA DE L'0RGULL GITAN0, i com que suposo que us farà una il·lusió tremenda a tots, aquí teniu un espai on reservar-vos un moment d'intimitat i solemnitat alhora per tal de reflexionar sobre el tema. Una mica de tranquil·litat, demostreu que esteu tots molt tristos i aleshores ja podeu entrar en el context:

Ayyyyy, que no le farte de ná ar paaáaapa!!

Només hi falta tapar-ho tot ara mateix

Ostres, si sembla que hi ha espai pel difunt i tot!

Un pitillo abans de marxar

espai patrocinat per:

Calendarios Monzón! Con las chavalas que te ponen morcillón!!

i:

Gestoría Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla. Revilla, no apto para CH0RIZ0S! (amb oficines a l'H0spitalet, C0rnellá i M0llét del Vallé)

Quina deu ser la proporció d'estris comprats? Quin derrotxe de simpatia... Però si hom pensa què ha d'haver succeït abans per tal de poder fer un enterrament... veurà que fins i tot això també té la seva part positiva... amen.

"y allí se armó la de Dios es Cristo..."

Són aquests un dies de recolliment i oració per a una bona part de la població d'aquest país... però malgrat que pugui semblar increïble també hi ha gent que no tenen les seves ments en el Barça-Bayern...

Si senyors, cada any, més o menys per aquestes dates, legions de fidels fans i seguidors es congreguen per adorar i exaltar la figura del que probablement sigui el personatge de ficció que més llibres ha venut i més vegades ha estat representat en tota la història de la humanitat.

He pensat que la millor manera d'aportar el meu granet de sorra a les celebracions d'aquests dies era fent una petita recopilació de les que, segons el meu criteri, són les millors representacions d'aquest personatge:

Jesucristo Superstar
els musicals són una d'aquelles coses que no haurien d'existir però malauradament existeixen... L'únic positiu d'aquesta merda obra és que a la versió peninsular hi sortia Camilo Sesto

El Jesucristo Rapero

indescriptible document que només ve a demostrar que hi ha gent pitjor que nosaltres...

Brian de Nazaret

només per haver nascut a Nazareth un 25 de desembre, un home senzill va ser obligat a seguir una vida que no era la seva... Aquesta peli ens demostra la irònica crueltat del destí.
i a més ens deixa una cançoneta per anar xiulant pel carrer!!

El Jesús Colega

el frikazo director de cine Kevin Smith ens aporta en la pel·licula Dogma aquesta revisió de la figura de Jesús... Sens dubte, un tiu així si que dóna bon rollo i segur que sabrà arribar millor als joves d'avui

Ángel Cristo
què podria dir d'aquest home?
... doncs que segurament sigui mereixedor d'un post només per a ell sol...

permanezcan atentos a sus pantallas!

Jesús según Padre de Familia

i és que ja ho deia l'Stewie del futur, que en l'època de Jesús la gent era més fàcilment impressionable

Jesucristo Cazavampiros

i per acabar, aquesta frikada de gran calibre que no sabria calificar...

y esto es todo!! Felices Pascuas!

"POLKASCHWUNG IM ALPENLAND" o "Són folls aquests tirolesos!"

No sé exactament com ni per què, però temps enrera vaig entrar en un espiral de degeneració musical que em va portar a escoltar compulsivament música tirolesa.



No tenia ni tinc ni papa d'alemany, però amb aquestes que un dia vaig descobrir el que semblava ser una mena d'himne del tirol... o bueno, el cany de la senyera però dels tirolesos o no sé què.

Doncs bé, la màgia d'internet va fer que sentís la cançó interpretada en tres ambients clarament diferenciats i vull compartir-ne les imatges per no ser l'únic a qui li van sagnar els timpans:

"Dem Land Tirol die Treue"

- Interpretada en un concert (fins aquí cap problema):


- Remesclada amb música G.A.B.B.E.R. (comencem malament):


- Interpretada per un adolescent borratxo bufant pel broc d'una regadora (no se m'acudeix res més desagradable):


I parlant de gent desagradable. Quin concepte teniu del que pot ser una nit màgica?

"Cada vez que salgo del Carrefour me pitan los cojones"

Havia pensat donar-li un altre títol a l'assuntu però al final m'he decidit a fer servir una tergiversació del nom d'un canal de l'IRC-Hispano que a un amic meu li feia molta gràcia. Avui volia fer una iteració més del tema dels aparells raros que fan musiqueta. Aquí al Fossoblog sóc dels pocs que no sap fer la O amb un canuto en el tema musical, així que em veig forçat a PURGAR aquesta ineficiència meva amb articles com aquests.

En fin, que aquí va una petita recopilació de coses collonudes que la gent fa sonar:

Un robot cartesià d'una fresa de control numèric (tret de Hackaday):
"Basically, it’s possible to compute a combination of (distance, feedrate) along an axis that will cause the stepper motor for that axis to spin at an exact frequency corresponding to a musical note. With a little vector magic, the same can be done for (x, y, z, feedrate) to produce chords as the machine follows a 3D line through space."




Treewave: Una impressora Epson LQ500:
Treewave és un grup de música liderat per un tal Paul Sloqum que és molt aficionat a bestieses amb electrònica (com alguns que jo em sé). La peculiaritat de la música de Treewave, a diferència de la d'altres grupets semblants és que no fan música chiptunes homenatjant per enèssima vegada la banda sonora d'algun videojoc sinó que fan música popera que sona francament bé i ho fan a base d'impressora, a base d'atari i a base del que faci falta. Us recomano sentir una demo en que sona NOMÉS la impressora perquè flipeu i si us agrada, doneu-li una ullada les cançons del seu disc que estan disponibles a la web.

Un motor de combustió interna:
Éramos pocos y parió la abuela. Quan crèiem haver vist sonar tot allò que no sona ens surt un il·luminat presentant un motor acoblat a un teclat que fa musiqueta amb no-sé-quina-història dels pistons. Tot plegat per guanyar la modestíssima suma de $10.000 en el concurs "New Musical Instruments Battle" que es va celebrar fa 4 dies a can yankie.



Un puto llapis de grafit amb un oscil·lador:
El pinta y colorea de tota la vida però animat amb sorollets estridents modulats pels traços del llapis.

Circuit Bending:
Aquest és el nom que rep el passa-temps de modificar aparells electrònics, sobretot joguines de nens petits per convertir-los en instruments musicals. Com que això és pràcticament una definició de diccionari de tot el que acabo de presentar, hom es podria preguntar si no em podria haver estalviat tanta xerrera i posat aquest paràgraf i prou. I què?

Enjoy.