El Gran Home

Hola!

Avui volia parlar-vos del blog del Opus (si, a la obra també tenen un blog, i escriuen coses molt xungues, com ara això), però he decidit que ja n'hi ha prou de parlar de xusma en aquest blog... Que desprès el google ens enllaça amb entrades molt xungues! (com molt bé ha comentat el sr Bitllenc en un post anterior... un dia d'aquests en parlarem en profunditat...)

Per això, avui us parlaré de l’Home, el Gran Home, el tiu més dur del planeta, el tronchamozas definitivo, l’enviat de Déu a la Terra!. Ja sabeu de qui parlo:

Si senyor, allà pels anys 80’s, abans de deixar-se créixer la barba per poder ocultar el tercer puny que té a sota, el Gran Chuck es dedicava a la indústria dels dibuixos animats. I no estem parlant de dibuixos amariconats, no, aquí en Chuck es dedicava a repartir hòsties a tort i dret (com ja l’havíem vist fer en carn i ossos, amb la diferència que aquí, en ser hòsties de dibuixos no feien tant de mal, que sempre és d’agrair, sobretot per als que les reben...).

Però no tot era repartir hòsties i veure com al final els bons guanyen. Aquí veiem el resum d’algunes escenes (fins i tot amb diàlegs!) de la sèrie:

en anglès però algo es pilla...

Suposo que aquesta sèrie va marcar una generació i va suposar l’inici del mite. És una llàstima que no arribés a triomfar per aquestes contrades... Si una cosa bona tenia és que sempre començava i acabava amb el Gran Chuck donant els seus consells moralitzants a tota la muchachada:

No us perdeu el recital de fitness que es marca...

Ja sabeu nens, féu cas a tot el que diu en Chuck i seguiu els seus consells, o vindrà a per vosaltres!

PD: tot això és verídic, la sèrie es deia Chuck Norris: Karate Kommandos, a hores d’ara estic fent una cerca per tota la xarxa, me l’he de baixar immediatament!