HALAGANDO A UNA CHICA

De alguna manera poco concreta he llegado a dar con esta gran balada.

Atención a la letra que no tiene desperdicio. ¡Tomad nota!

PD: Había mejores vídeos pero este tenía la versión de canción que más me convencía.

Cap avall

Molt bona ni(iiiii)t. Veig que això està molt mooort, així que què millor que un regalet de la casa per tal d'animar el personal (que si és falta és la segona, i la tercera d'equip).

Apa, passin-ho bé.

toros, paelles i ... mamell***

Hola a tots!

estrenant nova imatge (ja fa temps que veníem dient que al fossoblog li calia un canvi d'imatge... doncs aquí el tenim!), us deixo un espelusnant document gràfic, a mig camí entre els programes de cuina, els vídeos per aprendre idiomes, i els publireportatges turístics, todo ello revestit de una bona capa de caspa...

sin más dilación... dentro vídeo!

El XADALL ÉS PER FER ESPORT (II)

Saludos a todos!

Aquí os traigo otro documento escalofriante que consta de dos vídeos (el primer vídeo empieza a partir del minuto 2):

els efectes de la gravetat... (1ª part)

Bona nit!

desprès d'un llarg recés estival, torno a les andanes per compartir un vídeo que l'amic Miguel va suggerir com a rèplica al mític José Tojeiro.

Es tracta del increïble enfrontament d'un obrer gallec contra la gravetat i altres lleis fonamentals de la física...

dentro vídeo! (bé, lo que realment val la pena és l'àudio)

Top ten: teletiendas

Ja n'he parlat anteriorment dels programes de teletienda i els demencials productes que promocionen (si voleu recordar, aquí a la dreta hi ha un núvol de tags). I malgrat no tinc el costum de afusellar posts d'altres webs, aquesta vegada no m'he pogut estar de planxar-vos això aquí:

The 9 Stupidest Products Of All Time

A mi m'agradaria afegir-ne un altre, podria ser el que en faci 10 (i així tenir un top ten). Es tracta del shewee, un apèndix urinari que porta a un altre nivell la igualtat entre homes i dones, a partir d'ara elles també podran pixar de peu!

youtubitza-m'ho!

interessades (o interessats) en aquest enllaç trobareu més informació...

-----------------------------------------------------------------------------------------

PD: encara que no té res a veure, m'ha fet gràcia i ho volia compartir. Un altre top ten, aquest sobre: 10 Of The Craziest Homeless Guy Signs

Són bojos aquests japos (v2)

Hola a tothom!

desprès d'unes immerescudes vacances, torno a la càrrega! I (a risc de sonar repetitiu) torno amb la meva tesi que els habitants del país del sol naciente pateixen greus mals mentals (mantinc diverses teories sobre l'origen d'aquesta bogeria, però no avancem conclusions)

Senyors i senyores del jurat, aquí els deixo una nova prova per afegir al sumari. Es tracta de la nova pel·licula que sembla que ens arribarà del lejano oriente... de la unió dels robots i les geishes neix: RoboGeisha

al tanto amb les katanes, els edificis que sagnen i els nous usos de les gambes fregides...

Com deia, algun dia d'aquests hauré de fer un viatge al Japó per veure que collons passa en aquella illa...

Són bojos aquests japos...

Que els japonesos estan tots sonats és una evidència. La pregunta seria, com han arribat a tal grau de demència? Els ingredients són clars, barregeu superpoblació + aïllament insular + pressió social + efectes secundaris de la bomba A, hi afegiu accés a les noves tecnologies i tindreu una de les societats més creatives i més desenvolupades del planeta.

I com mantenen aquest alt grau de desenvolupament? Doncs fent tot el contrari que fem aquí, castigant la ignorància. I la millor prova són els concursos de la tele (ja ho diuen, la televisió és el reflex de la societat)

Prova A:
els concursants han de recitar un traballengües (en japonès, és clar) i si fallen... bé, millor que no fallin!

Prova B:
aquí fiquen al concursant en una caixa amb un cocodril de 2 metres a l'altra banda del vidre, i si falla les preguntes li van apropant a la bestiola... que simpàtics!

Prova C:
La seva crueltat no coneix límits. Us en recordeu del programa "no te rias que es peor"? doncs partint d'aquesta idea tant innocent han assolit els límits de la decència humana...

no sé que és pitjor, si enfotre-se'n d'un disminuït que no sap parlar anglès o promoure el càstig físic a les escoles...

Prova D:
No contents amb això, li han donat un "toque personal" al tradicional i innocent joc del pedra-paper-tisora:

Prova E:
trencarè una llança en el seu favor. De vegades saben fer-nos riure, com en aquest programa al estil "Grand Prix del verano" en que primer marejen als concursants i desprès -si aconsegueixen caminar per una pasarel·la sobre l'aigua- els fan donar-s'hi d'hòsties:

Senyors i senyores del jurat, fins aquí les proves. Ara és el seu torn, dictaminin un veredicte: són els japonesos la societat més desenvolupada del planeta o són una colla de bojos depravats?

estop moushon

Recordo que fa un temps l'amic Monra Bitllenc va deixar caure la idea de fer un vídeo d'animació en plan stop motion (per exemple com aquests: exemple1, exemple2, can youtube n'és ple!). És una d'aquelles coses que es diuen i despres s'obliden, però me n'he recordat en veure aquest vídeo, m'ha impactat:

encara més impressionant el making of...

en fi, fins aqui la meva primera aportació en 3 setmanes... prometo estar més creatiu en properes entregues. I recordeu, si mai tenim un parell de setmanes lliures, hauriem de fer un video com aquests!

Qui diu que comptar ovelles és avorrit?

Uns sonats de Gales han fet la gran bajanada de fer servir ovelles per quelcom diferent de produir llana:

Molt bona niiiit!

LONGCAT

Ho sento però a falta de material jo segueixo envaint això amb memes i històries d'internet. No ho puc evitar, em parteixo la puta caixa veient/llegint aquestes coses. Avui us presento un fenòmeno que porta per nom LONGCAT.



No era altra cosa que la foto d'un gat aguantant-lo en vertical per sota les aixelles. Com que són com de goma a la foto sembla molt llargarut. Poca cosa més va faltar perquè a 4Chan generessin tonelades de material a partir d'aquí.

Alguns dels meus preferits (tot i que l'animació d'Alien és la bomba per si sol):
- VERY LONG cat
- Pulitzer cat
- Inferno cat
- Amb la unió dels vostres poders, arriba el capità planeta

Disfrute-me'n!

SKELETOR YOU ARE MINE I'LL DRINK THAT ASS LIKE WINE

Tots els que passem per aquí som de la mateixa quinta i suposo que tots tenim un record més o menys entrayable del He-Man amb el seu tanga d'espart i els seus colegues culturistes untats d'oli.



Docns bé, avui necessito compartir amb vosaltres una gran cançó que especula sobre l'orientació sexual de l'Skeletor i el seu colega Beastman. La lletra és pa mear y no echar gota:

ahh Skeletor I shaved my legs for you tonight,
and if you see my cock I hope you go in fright.
ahh Skeletor you made me do some coke,
ahhh I'm up all night and its no joke.

I com veureu, el videoclip no té preu:





Fa un temps venien a CrackSmokingShirts samarretes amb fotogrames de He-Man com els que apareixen al videoclip amb versos de la cançó. Ara ja no les fan i la pàgina és inaccessible, però per fortuna encara existeix Archive.org, giv'it a look.

Qué grande es el cine!

L'altre dia, estant amb uns amics i unes cerveses, vam començar a citar frases cèlebres del cine...
La veritat, després de mitja hora reproduint (de memòria!) diàlegs sencers de Pulp Fiction, El Sargento de Hierro, La Chaqueta Metalica, Apocalipse Now, Airbag, Torrente (I, II y III), Harry el Sucio, La Jungla de Cristal, y etc... No vam arribar a posar-nos d'acord en quina era la millor frase. Per això he decidit obrir un nou post i convidar a tota la parròquia a que diguin

quina és la millor frase del cine

alguns exemples (que tots ens coneixem de memòria):
- Clint Eastwood (més d'en Clint) (una altra més) (i aquí va un bon plec d'en Clint)
- Harvey Keitel (a.k.a. Sr Lobo) tota l'escena és digna de ser parafrasejada!!
- Darth Vader: "su falta de fe me resulta irritante" (m'encanta!!)
- Per acabar, que ja és tard, una ronda d'Airbag! (i) (ii) (iii) i etc...
i prou! que el youtube el sabeu fer anar tots, collons!!

apa! jo ja m'he quedat a gust amb un post a base de youtubes... ara us toca a vosaltres deixar comentaris!! que últimament això està molt parat...

-----------------------------------------------------------------------------------

PD: totes molt bones, sí, però jo em quedo amb els clàssics... com el final de Lo que el viento se llevó:

- Reth, si te vas dónde iré yo? qué podré hacer?
- Francamente querida, eso no me importa!

(clap, clap, clap, un aplauso por favor!! si señor!! viva y bravo!!!)

[tutuveus]

SOBREQUALIFICAT

L'altre dia a través del "blag" de xkcd (ojo al post que va fer el pavo) vaig descobrir una pàgina bastant mítica: Overqualified.

Es tracta d'un pavo que es dedica a enviar cartes demanant feina o queixant-se d'alguna tonteria a empreses vàries. El contingut de la carta acostuma a ser pa-mear-y-no-echar-gotar, exageradament boges. Aparentment aquest paio ha tret un llibre ara, no veig el moment de comprar-me'l.

Us copy-pasto un fragment d'una de les millors i us enllaço algunes que he llegit i m'han matat:

Gilette: The best a man can get

Dear Gillette,

If I've gotten to the point in my career where the "innovation is one more blade on our razor" Gillette Company is capable of judging me, I'm not worth the money you're going to pay me. So, I haven't included my resume. Only this:

..i tela el que diu a continuació.

Altres:
Myspace
Toyota
Cadena FOX (nuestros fachillas)

Finalment la llista completa.

Tres en un burro

Jo no entenc en medicina... però, què passaria si ens prenguéssim a la vegada: un estimulant, un sedant[1] i diurètic? El que sí què sabem que pot passar és si reunim en un mateix plató a Pocholo, Jesús Quintero i El Risitas (respectivament) parlant de temes... "filosòfics" sobre la vida com ara: diners, el sexe, sexualitat, drogues, caviar, JB... el que deia, sobre la vida!

Igual que amb el que podria passar pel cas dels medicaments, amb tanta barreja ja no saps quin fa més efecte i, en aquest plató ja no se sap qui acaba còmplice amb qui, ni qui se'n riu de qui.
Res més, us deixo amb aquesta mescla tan curiosa i que acabeu de tenir un bon dia!

Entra vídeo:

Presti's especal atenció a la frase d'en Risitas als 4' 07'' i el canvi de nom de Pocholo
Aquest home poseeix una gran filmografia a youtube... que això no serveixi de precedent i ara no entrem en un espiral de Quintero-Risisme.

Ambsensemés, rebin una cordial salutació.

[1] No em refereixo a un laxant de doble efecte.

The Real Sumo Fighting

Jo no m'aventuro a dir si això que us mostraré a continuació ho ha fet algun aficionadillo a casa seva o si realment la televisió japonesa ha degenerat fins al punt de retransmetre els combats de Sumo (aquest GRAN esport) d'aquesta manera. Perquè realment a can nipó sovint sembla que els falta un bull.

Estic parlant de vídeos maqueaos de combats de Sumo amb efectes especials a l'estil Street Fighter afegits. Si penseu que el concepte ja promet, us asseguro que el resultat no us decebrà.

Endavant vídeo: The Real Sumo Fighting #8


Més txitxa:

The Real Sumo Fighting #7
The Real Sumo Fighting #6

I encara més txitxa a la pàgina d'un tal checkit014 a llutub.

Grandes Clàsicos: El "samafaru" - més enllà dels plc's..

Com tots sabeu, des que existeix aquest blog he dut a terme una intensa i constant recerca que m'ha portat a submergir-me en els tòpics i mites de la tradició més casposa. Lamento dir-vos que encara no he trobat allò que les sagrades escriptures anomenen la caspa primigènia i que, segons diuen, proporcionarà eterna joventut i centenars de coits diaris a aquell que la trobi...


No obstant, a arrel d'una conversa d'aquelles que els membres aquí presents acostumen a mantenir mentre dinen em va mostrar un nou camí. Parlava algun dels presents d'un lloc anomenat El Semaforo (i, malgrat que estàvem a l'aula 'S', poc tenia a veure amb les pràctiques d'automatització...). Diuen les llegendes que d'aquell lloc sorgiren algunes de les criatures més espeluznants, algunes de les quals podrien ser ferms candidats a posseïdors de la ja esmentada caspa primigènia...

-------------------------------------------------------------------------

Doncs bé, tota aquesta intro per ressuscitar un altre gran clàssic televisiu. Un d'aquells programes on de caspa i de frikisme en tenien a carretades.

Estic parlant, com ja haureu deduït, de El Semaforo:

Això venia a ser com un reality, però molts anys abans que ningú sapigués què volia dir aquesta paraula. La cosa estava, com ells mateixos pregonaven, a fer algo barato i que mantingués a la gent enganxada a la caixa tonta (Un parèntesi: ara que les teles són planes, seguirem dient-ne caixa tonta?). Els ingredients: noies curtes de roba, concursants disposats a fer el ridícul i, sobretot, GENT COM MÉS FRIKI MILLOR.

No en vano, aquest programa va veure el naixement d'una estrella, el que és membre del nostre Hall of Fame particular, en Cañita Brava:

Malauradament, el invent del youtube va arribar tard per aquest programa, i costa trobar-ne referències audiovisuals... potser és millor així, que es mantinguin verges els nostres records....

I vosaltres, quins records guardeu d'aquesta clàssic? Deixeu els vostres comentaris! Contribuïu a la recreació del mite!!

Érase un tio grande, MUY grande...

Feia temps que li volia dedicar un post a aquest gran (mooolt gran) home, i millor persona, que és Bud Spencer: actor, director i guionista de cinema, campió nacional de waterpolo i membre de l'equip olímpic de natació, pilot d'aviació i polític (de curta carrera). Que va canviar el seu nom italià en honor del seu actor favorit i la seva cervesa preferida...

Però en Joaquín Reyes i la resta dels admirables Muchachos se m'han avançat:

Comprendreu que poc més tinc a dir...

PD: per quan una sessió cine-fòrum de Spencer y Hill - hóstias mil ??

---------------------------------------------------------------------

EDITAT: en Bud Spencer fa anuncis!

se'l veu gran a l'home... però com mola la cara que posa quan li fot al mimo!!

DINERO

Des que vaig començar a penjar burrades aquí al Fossoblog, sabia que tard o d'hora no podria evitar parlar dels còmics del Miguel Brieva. Aprofitant que la setmana passada va ser Sant Jordi i que en l'arrebato de consumisme la meva costella em va regalar l'últim còmic d'aquest home, "El Otro Mundo", us en parlaré avui.

"Abra su mente al Dinero"

Miguel Brieva és un dibuixant que va a més. Després de publicar la vinyeta "Dinero" durant uns quants anys a El Jueves, la Rolling Stones i no-sé-exactament-on de El País, fa dos anys va fer el salt al món editorial per Sant Jordi amb "Bienvenido al Mundo", una mena de diccionari plagat de sarcasme on intercalava algunes vinyetes de Dinero. Gràcies a la confiança que li va proporcionar l'èxit de "Bienvenido al Mundo", l'any passat i també aquest ha pogut publicar a lo grande els recopilatoris -ara sí- 100% còmic de Dinero, per alegria de molts.

"Sea joven! y mas tarde, sea viejo!"

Dinero és molt cafre. Segueix un esquema aparentment molt simplón: una sola vinyeta en format d'anunci o de notícia. Però és realment efectiu i d'una manera bastant subtil sap crear una situació grotesca que resulta molt còmica però que alhora ataca de manera despietada les contradiccions del món on vivim.

"El Hombre, esa cosita"

A Miguel Brieva he llegit por ahi que se'l compara amb "El Roto" (aquesta comparació de fet l'he llegida entre d'altres de l'Andreu Buenafuente) o amb el Robert Crumb. A mi francament "El Roto" em repugna, em sembla infantil, faltat totalment de subtilesa i francament tonto. En canvi la comparació amb el Robert Crumb, que no és poca cosa, em sembla absolutament justificada i necessària.

Si voleu donar ullada a algunes vinyetes de Dinero, aquí en podeu trobar unes quantes: Google-me-la!

El seu sentit de l'humor també em recorda al famós grafitero londinenc de moda, Banksy i no deixa de ser curiós que justament ambdós cedeixin els drets d'autoria de les seves obres llicenciant-les com a Creative Commons, que vol dir que qualsevol pot reproduir-les tant com vulgui sense que ells vegin un duro. Aprofito doncs per acabar aquest articulillo amb la nota de copyright dels llibres del Banksy:

COPYRIGHT IS FOR LOOSERS

El piropo - bastión de nuestra cultura...

No sé vosaltres, però a mi l'arribada de la primavera m'està posant molt malament, i no ho dic per l'al·lèrgia! Si heu sortit al carrer ja us n'haureu adonat de la sensible reducció en el vestuari de les fèmines. I què hem de fer davant d'això? Doncs recórrer al noble i antic art del piropo (el IEC continua dient que en català s'ha de dir floreta, però a mi això em sóna a mariconada i, com veureu més endavant, no estem per finures).

Durant segles, la cultura popular ha anat cultivant l'art de dir coses boniques als individus del sexe oposat amb la finalitat d'atreure la seva atenció (aquest instint no és exclusiu del ésser humà!). Amb el pas del temps, aquest saber havia caigut en mans dels obrers, paletes i manobres que el preservaven i perfeccionaven pel goce y disfrute de posteriors generacions. Però darrerament, la crisi del sector, unida al fet que cada vegada queden menys obrers que parlin el nostre idioma, estan amenaçant el futur d'aquest art.

Des de Fossoblog volem donar suport al gremi de la construcció i engegar una campanya que ajudi a preservar aquest rerefons cultural. Proposo que, entre tots, elaborem un llistat de piropos (o floretes si sóu dels que us van més els cogombres que les figues). M'agradaria que fòssin en català, però també n'acceptarem en castellà, que són més coneguts...

Allà en van uns quants a tall d'exemple:

1. shosho! que no me entere yo que ese culito pasa hambre!
2. Dime quién es tu ginecólogo pa poder chuparle el dedo!
3. Señora! le cambio a su hija por un piano, y así los dos tocamos!
4. Morena! No tengo pelos en la lengua porque tú no quieres!
5. No te lo vas a creer, pero yo hace 30 segundos era maricón!
6. Mozaa! Tienes dos ojos como dos sartenes! que cuando te los miro se me fríen los huevos!
7. Niña! Estás más apretada que los tornillos de un submarino!
8. Si tu culo fuera un banco te la metería a plazo fijo!
9. Pero que piernas más bonitas! A que hora abren?
10. Quisiera ser rimmel pa correrme en tu cara!!

Sisplau que això no quedi així, feu seguir la llista... Per la meva part, jo me'n retiro per avui, me'n vaig al club de cavallers, on els més distingits membres de la societat juguem al Backgammon, bevem whiskey de malta de 30 anys i debatim sobre Schopenhauer mentre fumem en pipa...



PS [editat] : serveixi el següent vídeo per il·lustrar tot lo anteriorment explicat:

(suggeriment del company Ente Extraterrestre Torralba)

El cortejo - guia práctica ilustrada para principiantes

Hola! un any més arriba el 23-A i això vol dir que a 3 de cada 4 cantonades de la vostra ciutat, vila o poble trobareu xinos, pakis, gitanos, i potser algun xirucaire venent roses (un consejo para tiempos de crisis, si os esperais a última hora de la tarde, puede que os salgan más baratas!). I això per no parlar de les paradetes de llibres... no hi ha cosa pitjor que una taula de picnic (amb la senyera per sobre) tota plena de novel·letes insulses de l'últim autor de moda -el distingireu perqué acostuma a ser un tipus (o tipa, que també hi ha escriptores dona) amb ulleres de pasta, americana de pana i fumador de pipa que està al inici d'una llarga cua que dóna la volta a les rambles...-.

Però no, avui no parlaré del mercantilisme hipòcrita de la cultura literària (ara resultarà que aquí tothom és molt llegit, però quan surten les llistes de "lo més venut aquest St Jordi" n'hi ha per llogar-hi cadires!). No, avui parlaré de l'altre vessant encara més empipadora d'aquesta jornada, les parelletes d'enamorats per tot arreu, capaces de fer-te bullir la sang i fer-te creure que ets un desgraciat per no tenir a qui regalar-li una rosa...


Peró tranquils amics solitaris!! Aquí arribo jo amb un vídeo que, pas a pas, us guiarà en el procés vital de l'aparellament humà... dentro vídeo!!

apa! passeu un bon dia!!

P.S.: disculpeu el cinisme, un pèl descarnat, dels meus comentaris... m'he deixat emportar per les veus que habiten en el meu cap... potser no hauria d'haver deixat la medicació... li preguntarè al goril·la verd que està assegut al meu costat... ... ...



La opinión (en caso que la tengan) de los colaboradores de Fossoblog es libre e individual, y así la expresan por medio de sus posts y otros contenidos firmados. Fossoblog no se hace responsable en ningún caso de las opiniones vertidas por sus colaboradores.

MI GRAMO DE FAL·LA MI NENA MI BUGA TE PEGO UN GALLETO ME METO UNA RULA

Fa uns dies vam estar escampant algun d'aquests enllaços per correu i tot i que soni a redundant m'ha semblat indispensable endollar-los també aquí per immortalitzar aquest contingut. Que si els nostres néts senten d'aquí 40 anys la necessitat de reconstruir com era el món quan nosaltres érem joves, puguin donar una ullada a archive.org i recuperar aquestes perles.

Es veu que l'altre dia a Callejeros van sorprendre'ns a tots un cop més amb la magnífica labor que estan portant a terme de localitzar els freaks més extrems que corren per aquestes latituds i aquest cop li va tocar el torn als bakalas drogafílics de Castelló.

Com diria el Monegal, ENDAVANT VIDEO:


Transcric literalment una de les moltes frases d'aquest vídeo que passaran a la història i que m'ha encantat:

"El placé de meten·no ahora unas cuantas rayas toda la peña que venimo aquí... po eso nadie noh lo quita el placé de meten·no aquí ahora cinco pollo... diéh de buena mañana que es cuando entra bien la coca."

Un cop més la realitat supera la ficció amb escreix i el curt-metratge musical que anys enrera van fer sobre la Ruta Destroy i els kinkis de valència s'ha quedat curt al retratar-los. Per si algú no se'n recorda aquí van uns links. Les cançons, com veureu, valen molt la pena:

Ruta Destroy!

"Robo a mis padres
para esnifar cocaína
me dicen ves al médico
pero yo paso de medicina"
part 1
part 2

mones i processons

a can Fossoblog també fem vacances (i puc assegurar que ens les hem guanyat!), però per no deixar això sense actualitzacions, farem lo típic, posar pelis antigues de romans:

fins dimarts! bona pasqua...

Al cel siguin

Suposo que no hauria pogut trobar un millor dia per penjar això. Avui dia 8 és el DIA DE L'0RGULL GITAN0, i com que suposo que us farà una il·lusió tremenda a tots, aquí teniu un espai on reservar-vos un moment d'intimitat i solemnitat alhora per tal de reflexionar sobre el tema. Una mica de tranquil·litat, demostreu que esteu tots molt tristos i aleshores ja podeu entrar en el context:

Ayyyyy, que no le farte de ná ar paaáaapa!!

Només hi falta tapar-ho tot ara mateix

Ostres, si sembla que hi ha espai pel difunt i tot!

Un pitillo abans de marxar

espai patrocinat per:

Calendarios Monzón! Con las chavalas que te ponen morcillón!!

i:

Gestoría Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla. Revilla, no apto para CH0RIZ0S! (amb oficines a l'H0spitalet, C0rnellá i M0llét del Vallé)

Quina deu ser la proporció d'estris comprats? Quin derrotxe de simpatia... Però si hom pensa què ha d'haver succeït abans per tal de poder fer un enterrament... veurà que fins i tot això també té la seva part positiva... amen.

"y allí se armó la de Dios es Cristo..."

Són aquests un dies de recolliment i oració per a una bona part de la població d'aquest país... però malgrat que pugui semblar increïble també hi ha gent que no tenen les seves ments en el Barça-Bayern...

Si senyors, cada any, més o menys per aquestes dates, legions de fidels fans i seguidors es congreguen per adorar i exaltar la figura del que probablement sigui el personatge de ficció que més llibres ha venut i més vegades ha estat representat en tota la història de la humanitat.

He pensat que la millor manera d'aportar el meu granet de sorra a les celebracions d'aquests dies era fent una petita recopilació de les que, segons el meu criteri, són les millors representacions d'aquest personatge:

Jesucristo Superstar
els musicals són una d'aquelles coses que no haurien d'existir però malauradament existeixen... L'únic positiu d'aquesta merda obra és que a la versió peninsular hi sortia Camilo Sesto

El Jesucristo Rapero

indescriptible document que només ve a demostrar que hi ha gent pitjor que nosaltres...

Brian de Nazaret

només per haver nascut a Nazareth un 25 de desembre, un home senzill va ser obligat a seguir una vida que no era la seva... Aquesta peli ens demostra la irònica crueltat del destí.
i a més ens deixa una cançoneta per anar xiulant pel carrer!!

El Jesús Colega

el frikazo director de cine Kevin Smith ens aporta en la pel·licula Dogma aquesta revisió de la figura de Jesús... Sens dubte, un tiu així si que dóna bon rollo i segur que sabrà arribar millor als joves d'avui

Ángel Cristo
què podria dir d'aquest home?
... doncs que segurament sigui mereixedor d'un post només per a ell sol...

permanezcan atentos a sus pantallas!

Jesús según Padre de Familia

i és que ja ho deia l'Stewie del futur, que en l'època de Jesús la gent era més fàcilment impressionable

Jesucristo Cazavampiros

i per acabar, aquesta frikada de gran calibre que no sabria calificar...

y esto es todo!! Felices Pascuas!

"POLKASCHWUNG IM ALPENLAND" o "Són folls aquests tirolesos!"

No sé exactament com ni per què, però temps enrera vaig entrar en un espiral de degeneració musical que em va portar a escoltar compulsivament música tirolesa.



No tenia ni tinc ni papa d'alemany, però amb aquestes que un dia vaig descobrir el que semblava ser una mena d'himne del tirol... o bueno, el cany de la senyera però dels tirolesos o no sé què.

Doncs bé, la màgia d'internet va fer que sentís la cançó interpretada en tres ambients clarament diferenciats i vull compartir-ne les imatges per no ser l'únic a qui li van sagnar els timpans:

"Dem Land Tirol die Treue"

- Interpretada en un concert (fins aquí cap problema):


- Remesclada amb música G.A.B.B.E.R. (comencem malament):


- Interpretada per un adolescent borratxo bufant pel broc d'una regadora (no se m'acudeix res més desagradable):


I parlant de gent desagradable. Quin concepte teniu del que pot ser una nit màgica?

"Cada vez que salgo del Carrefour me pitan los cojones"

Havia pensat donar-li un altre títol a l'assuntu però al final m'he decidit a fer servir una tergiversació del nom d'un canal de l'IRC-Hispano que a un amic meu li feia molta gràcia. Avui volia fer una iteració més del tema dels aparells raros que fan musiqueta. Aquí al Fossoblog sóc dels pocs que no sap fer la O amb un canuto en el tema musical, així que em veig forçat a PURGAR aquesta ineficiència meva amb articles com aquests.

En fin, que aquí va una petita recopilació de coses collonudes que la gent fa sonar:

Un robot cartesià d'una fresa de control numèric (tret de Hackaday):
"Basically, it’s possible to compute a combination of (distance, feedrate) along an axis that will cause the stepper motor for that axis to spin at an exact frequency corresponding to a musical note. With a little vector magic, the same can be done for (x, y, z, feedrate) to produce chords as the machine follows a 3D line through space."




Treewave: Una impressora Epson LQ500:
Treewave és un grup de música liderat per un tal Paul Sloqum que és molt aficionat a bestieses amb electrònica (com alguns que jo em sé). La peculiaritat de la música de Treewave, a diferència de la d'altres grupets semblants és que no fan música chiptunes homenatjant per enèssima vegada la banda sonora d'algun videojoc sinó que fan música popera que sona francament bé i ho fan a base d'impressora, a base d'atari i a base del que faci falta. Us recomano sentir una demo en que sona NOMÉS la impressora perquè flipeu i si us agrada, doneu-li una ullada les cançons del seu disc que estan disponibles a la web.

Un motor de combustió interna:
Éramos pocos y parió la abuela. Quan crèiem haver vist sonar tot allò que no sona ens surt un il·luminat presentant un motor acoblat a un teclat que fa musiqueta amb no-sé-quina-història dels pistons. Tot plegat per guanyar la modestíssima suma de $10.000 en el concurs "New Musical Instruments Battle" que es va celebrar fa 4 dies a can yankie.



Un puto llapis de grafit amb un oscil·lador:
El pinta y colorea de tota la vida però animat amb sorollets estridents modulats pels traços del llapis.

Circuit Bending:
Aquest és el nom que rep el passa-temps de modificar aparells electrònics, sobretot joguines de nens petits per convertir-los en instruments musicals. Com que això és pràcticament una definició de diccionari de tot el que acabo de presentar, hom es podria preguntar si no em podria haver estalviat tanta xerrera i posat aquest paràgraf i prou. I què?

Enjoy.

STAYIN' ALIVE

Saludos a tod@s!!!!

Hacía ya un montón que no hacía ningún post pero aquí llega uno bastante curioso. Todo esto surgió hablando con "quien ya sabéis" (me imagino que querrá mantener su anonimidad después de lo que voy a publicar). Me comentaba que tenía un profesor con métodos bastante curiosos para que sus alumnos recuerden las cosas.

Estaban tratando la Reanimación CardioPulmonar (RCP) en clase y el profesor les dió una regla para que recordaran el ritmo de las compresiones (los de atrás hacen RCP a bebés):



Me imagino que a alguno de los bloggers (todos menos dos) les gustaría bastante encontrarse en esta situación.


Cambiando de ámbito pero no de tema Mr. Singerwolves me mandó lo siguiente:



Y aquí mi aportación:



Ale, ya he cumplido. Me siento renovado después de escribir algo desde no se sabe cuando...

SALUDOS!!!

Gentlemen

Sí, un altre post sobre algun MEME estúpid d'internet. I cada cop són més absurds.

Resulta que un bon dia un paio va penjar una innocent captura de pantalla d'un joc anomenat Team Fortress 2 on apareixia el personatge espia del joc amb la mirada estràbica, la boca plena de cigarretes i un enigmàtic cartell que deia: "GENTLEMEN":



Diu la llegenda que a continuació un individu va reproduir la imatge dibuixant-la al paint donant lloc a un resultat igualment esfereïdor:



I res, que això es va penjar en un Fòrum, que és com dir que es va obrir la caixa de pandora, i l'univers es va dividir entre zero.

Algunes de les mil i una aberracions que van derivar de la imatge original.
Informació addicional sobre la història d'aquest meme.


PS: No vaig poder reprimir l'impuls consumista i ja vaig encarregar una samarreta amb el dibuix del paint xDD

PS2: Per si no fos poc, me n'oblidava d'un detall interessant: resulta que un individu va trucar al programa del Tom Green (de "Freddy got fingered" la pel·lícula amb la puntuació més baixa de Rotten Tomatos, amb una categoria especial de pel·lícula basura per ella sola) per demanar-li que es posés un grapat de llapis a la boca i intentés dir "gentlemen". Impagable escena.

Sr Led's, li faré una oferta que no podrà rebutjar

Darrerament se m'ha acusat -entre d'altres coses molt lletges que no reproduiré aquí- de: (a) portar aquest blog cap a una deriva monotemàtica i monopolista amb tants posts d'hòsties i baralles; (b) fer posts massa llargs i amb tants vídeos que espesseixen el blog... y cuidao! que igual te viene la (c)!!

Doncs bé, per redimir-me, canviaré de tema i miraré de ser tot lo breu que pugui... Fa uns dies el amic i company del blog sr Led's Go! va dir que enguany es complien 40 anys de The Godfather (El Padrino, pa los que no tengais estudios!) i proposava fer una sessió de visionat de la trilogía. Des d'aquí vull recollir el guant i acceptar el duelo, i li diré quatre cosetes:
(a) tinc els 5 DVD's (si són 5 perquè la segona peli són 2 DVD's i a més hi ha un altre d'extres, que si es posa gallito li obligaré a veure!) i per tant el desafio, sr Led's, aquí públicament, a marcar día i hora per a la sessió.
(b) li voldria puntualitzar que enguany es compleixen 40 anys de la novela, i no de la peli, si vol fer-se enrere fins d'aquí 3 anys, ho entendré, però potser rep una visita d'en Luca Brassi...
(c) si no li sap greu, preferiria no haver de tornar a veure la tercera peli, sé que he estat dolent i mala persona però no mereixo tant de càstig
(d) per descomptat, la convocatòria és oberta, qui es vulgui afegir a la sessió de 12 hores de "cultura italoamericana" serà sempre benvingut, però que porti birres!

i per anar obrint boca, aquí us deixo -en avance- la primera escena:

continuarà...

----------------------------------------------------------------------------------------------

PD: per no ser acusat d'acaparador o chupón, deixaré passar uns dies sense postejar (sé que més d'un(a) ho agrairà...) Que segueixi la feina un altre!!

PD2: als comentaris accepto propostes, aportacions, crítiques, preguntes varies i xecs al portador, moltes gràcies

l'auca del senyor Steven

Hola a tots!

desprès de l'últim post han quedat moltes coses per dir... i li volia dedicar un espai més concret a un dels grans, Steven Seagal

Soy un actor de matices

Ja sé el que pensareu, si és que totes les seves pelis són iguals:
a. Steven Seagal interpreta un tiu aparentment alegre i tranquil que viu sense preocupacions.
b. Apareix un grup de terroristes, narcotraficants, militars rebels, pandilleros negres, pandilleros latinos, pandilleros japonesos, comunistes nazis, vampirs, o qualsevol combinació de les anteriors, que arriben on hi ha l'Steven disposats a fer el mal i posar en perill la seva tranquil·la quotidianitat.
c. El personatge de l'Steven Seagal, acompanyat d'un ajudant o no, es va carregant un a un als dolents a base de luxacions de braç, cops de colze a les dents o, quan tot falla, puntades a l'entrecuix.
d. L'últim dolent que queda viu és "el jefe". Steven Seagal s'enfrontarà a ell en un llarg combat increïble que acabarà amb la mort del dolent de la manera més dolorosa i escabrosa possible.
e. Final feliç, Los buenos ganan y los malos pierden, que més voleu?


Doncs bé, des d'aquí vull fer un reconeixement a la figura d'aquest gran home. Perquè sota aquesta cua de cavall hi ha algo més que un tiu que sap com repartir hòsties, ell és a més:

Actor i director de cine


Mestre d'Aikido
jo d'això ni puta idea, però es veu que és l'únic occidental que posseeix el setè dan d'aikido i el rang de mestre... i això amb la mala llet que gasten els chinorris deu ser lo més millor del món

Cuiner


Músic

Home-anunci

Budista


Amic dels animals

d'aquests dos, l'Steven és el de la cadira

Doncs bé, i si ara a més us dic que hi ha nova peli d'en Seagal? No em pregunteu de que va, només sé que hi surt Steven Seagal + katana + vampiros-zombies! ... dicho así la cosa promete, no?

avui va d'hòsties (ii)

Arrel del post que vaig penjar fa unes setmanes, voldria continuar l'homenatge al cinema d'hòsties, i començaré pels intèrprets tius que (moltes vegades sense fer servir dobles) es partien la cara per entretenir-nos... Poseu-vos en peu, que aquests homes són uns herois!

Anava a fer-ho a mode de top-ten, però no acabava de veure-ho clar i he decidit fer un random...

Jean-Claude Van Damme

que güenno que estoy!!

Probablement l'únic bo que ha sortit de Bèlgica... A base de gimnàs i pastillacas, es va fer amb una col·lecció de cinturons negres que li va permetre deixar el cinema porno i dedicar-se al cinema d'hòsties (a que espera Hollywood per unir els dos gèneres!? el públic ho demana!!)
En resum, un tronchamozas amb totes les de la llei que a més repartia estopa de la bona... qui dels presents no ha volgut ser ell en algun moment?


Jim Kelly

que passha, brotha?

probablement no sigui gaire conegut, però el protagonista d'una peli amb un nom tan bizarro com The Black Samurai mereixia estar en aquesta llista.
Segurament debia crèixer in the getto i va haver d'aprendre arts marcials per sobreviure... el cas és que va saber aprofitar el moment en que el Black Power estava de moda i es va dedicar a repartir hòsties sense deslluir en cap moment el seu pentinat afro


"Els chinorris"(*)
ara és quan els freaks amants del cinema asiàtic m'odiaran, però jo em confeso incapaç de diferenciar els xinos, per tant, inclouré sota el nom genèric "chinorris" a tots aquells "actors" de Hong Kong o Taiwan que van creuar la xarca per guanyar-se el pà a hòsties. Es venien en diferents formats, el canijo amb mala llet i cara d'estreñío, el grandullón inexpresiu que guardava les esquenes del dolent de la peli, o el xino caxondo que sembla poca cosa però que quan et descuides t'ha fet un cristo...
el seu paper a la peli acostuma a ser sempre algo així:

pero es que nadie veia que esto era EXACTAMENTE lo que iba a pasar??

(*) Sota aquesta classificació inclourem a tipus com Jackie Chan, Jet Li, Tony Jaa i una infinitat més de tius que són tots iguals... Excepte en Bruce Lee, ell menja a part i ja ho sabeu...


Steven Seagal

que aixequi la mà qui no hagi vist tota la seva filmografia més de 3 o 4 vegades! gràcies a les reposicions de la tele, tots el coneixeu, o sigui que poc hi ha a dir.

Un altre crac que es va dedicar a col·leccionar cinturons negres, tants que ja ni ell sap quants en té... Un actor polifacètic maaaaaaaaai encasellat, un actor que ha sabut donar vida a personatges amb molta riquesa de matissos, un actor de mètode que sap transmetre emocions... res d'això descriuria a l'Steven, però una cosa és clara, és el rei de les torsions de braç i els cops de colze a les dents, i que teniu a dir contra això!


Po

dels tres, el del mig...

vaaaale no és humà, ni tant sols és real, però ell és l'únic capaç d'assolir el nivell del "guerrero del dragon" i ja nomes per això es mereix el seu lloc a la llista... i a més és un panda!!
Pels qui no hageu vist la peli, aquí us casco un vídeo (hauria volgut trobar-lo amb el doblatge d'en Florentino... però no ha pogut ser)


Bruce Lee
malgrat que les pelis de xinus mai s'entenen, les puntades i crits són un idioma internacional, i en aquest aspecte en Bruce és el més gran. Capaç de fotre-li una cara nova al gran Chuck Norris i a la vegada fer el cul aigua a tots els gafapastes amb el seu be water my friend, aquest canijo amb cara de cabrejat es mereixia una posició d'honor en aquesta llista.

me has llamao canijo?

Chuck Norris
què es pot dir que no s'hagi dit ja? Espero que em perdoni per no posar-lo a primera posició...




Bud Spencer
si señor, el mismo

me estás mirando a mi?

a aquest tipus no li parlis de cinturons negres ni septimos dans... ell en té prou amb dominar dues tècniques, l'hòstia a mano abierta i l'hòstia a mano cerrada, essent letal la combinació d'aquesta última amb un moviment descendent sobre el cap del seu contrincant (per cert, els seus rivals mai aprenien que els cops a l'estòmac no l'afecten...)
com a mostra un botó, com sempre amb en Terence Hill de compadre...

no me canso nunca de verlo!

Segur que ara vindrà algú a dir-me que m'he deixat a aquell o aquell altre... que us bombin! la llista la he fet jo i així es queda...

Thereminitza-me-la to'ntera

Ens ho diu la Wikipedia:

"The theremin is an early electronic musical instrument controlled without contact from the player. It is named after its Russian inventor, Professor Leon Theremin, who patented the device in 1928.(...) The controlling section usually consists of two metal antennas which sense the position of the player's hands and control radio frequency oscillator(s) for frequency with one hand, and volume with the other. The electric signals from the theremin are amplified and sent to a loudspeaker."

Sé que més d'un dels que escriuen per aquí és bastant aficionat a aquest instrument i més d'una vegada ha promès fabricar-ne un d'estranquis a la universitat. Com que sembla que no es decideix, he pensat que seria interessant endollar aquí un petit recull de projectes de frikis que s'han parit instruments musicals que amb més o menys encert intenten imitar el Theremin.

Cuidao que mancho:

False Theremin aka Juanola's BeatBox
"Pequeño pero matón", permet modular la freqüència del so obrint més o menys la tapa de la capsa.
http://hackaday.com/2009/02/23/false-theremin/

Wifi Theremin
Modula la freqüència del so en funció de la força del senyal que detecta d'una xarxa wifi determinada, tela marinera.
http://hackaday.com/2009/01/23/wifi-theremin/

Tiny Optical Theremins
Més o menys igual que el Juanola's Beat Box però acollant els components en una regleta a l'aire.
http://hackaday.com/2008/10/25/tiny-optical-theremins/

Tea Cup Theremin
Realment boig: fa servir una tassa de te com a antena.
http://hackaday.com/2008/07/03/tea-cup-theremin/

Arduino Theremin
Emulador de Theremin parit amb un microcontrolador Arduino, un altaveu piezoelèctric i un petit sensor de distància d'ultrasons. (Vídeo amb el tema del Tetris inclòs!!)
http://alandtech.blogspot.com/2007/12/arduino-theremin.html

Wii Theremin
Inspirat en els invents del TBO del Johnny Lee amb el wiimote, un crack s'ha parit un invent per fer servir-lo servir de manera que emuli un Theremin.
http://www.kenmooredesign.com/2008/11/wii-theremin.html

Wiimote Theremin
Aquest funciona amb la inclinació del comandament però no hi ha gaire informació al respecte. Un paio el fa servir per interpretar la banda sonora d'Star Trek (cágate lorito).
http://blog.makezine.com/archive/2007/06/nintendo_wiimote_theremin.html

IEEE Transactions on Pet-Toying Automation

El somni de tenir un animal de companyia condemnat a viure tancat al parking de casa en un estat de perpètua felicitat cada cop és més a prop de fer-se realitat i a l'abast de les butxaques més humils.

Fora bromes, de tant en tant surten invents graciosos que més o menys insisteixen en la idea de martiritzar innocentment els nostres animals de companyia. Volia presentar-vos-en avui uns quants que en un moment o altre han sigut notícia a Hack a Day o a Hacked Gadgets:

Ball Throwing Machine that a Dog can load: el més semblant a una màquina del moviment continu que deu existir. No sé quants milions de cops pot repetir aquest joc el gos sense cansar-se'n, però a jutjar pel video es diria que infinits. No us ho perdeu:

LaserPup: Una interfície web per iPhone que permet controlar un apuntador laser per jugar amb el gos veient-lo a través d'una webcam.

Cat Genie Hacking: Si hi ha una feina domèstica que a tothom se li oblida i a tothom li fa un pal immens és la de netejar la cagadora del gat. Per fortuna, hi ha un invent anomenat Cat Genie que automatitza aquesta tasca i neteja la cagadora mentre tu segueixes consumint compulsivament videos de fisting a dansmovies. El problema és que els simpàtics fabricants de l'invent han tingut el detall de fer-lo absolutament dependent d'unes càrregues de sorra que ells mateixos comercialitzen (com les impressores i la tinta, vaja). Doncs bé, algú s'ha ocupat de fer un JAILBREAKING de l'invent i eliminar la dependència d'aquesta gent (hurra!). El vídeo de l'invent:





Y eso es to.. eso es to.. eso es todo amigos.

vi n' titre sefa

fa 28 anys (nosaltres no havíem nascut, crec) més o menys per aquesta data, a un grupet de gent se'ls va desmadrar el carnaval i van entrar al Congreso disfressats de picoletos... D'això en van dir "fallido"(*) golpe de estado, i va servir, entre d'altres coses, perquè tve es dediqui a lloar la persona del rei amb telefilms de dubtós gust i pitjor qualitat...

Com que no pretenc fer cap discurs polític-conspiratori, us poso una alegre chirigota per remarcar en estas fechas tan entrañables el caràcter carnavalesc i estrambòtic que va tenir aquell moment...

(*) Lo dicho, les teories conspiratories per un altre moment...