Hi havia una vegada, fa molt de temps, en una època en què el Fossoblog arribava a tenir fins a 56 visites diaries,... un post trencador, una nena prodigi,... una Marisol peruana que quan cantava era capaç de comunicar-se amb els dofins, que els sons que sorgien de les seves cavitats vocals podien fer entrar en resonància les copes de vidre i amb els seus cants va arribar a ser un exemple a seguir per a molts peruans i també, la diva del youtube.
Recordeu aquest post: competencia-jorgi-dan ????
Doncs resulta que planificant el meu viatge cap a Perú vaig descobrir que aquesta nena amb veu celestial té un blog amb el seu club de fans:
http://wendysulcaclub.blogspot.com/ Us recomano fortament (strongly recomend) que li feu una ullada.
I per anar-me acostumant a la cultura musical d'allà, us he buscat una col·lecció amb els viodeoclips més impactants...
TOP perú
La ovejita
Torres bessones
Algo que no té res a veure però també fa gràcia: broma
dijous, 8 de gener del 2009
Perú
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Això de la broma es rotllo just for laughs que fan a tv3. Com que quasi no fan gràcia, els rusos han volgut donar-li una mica més de "picante" i aixi de pas s'escalfen una miqueta ara que fa fred(eric chop)
Uffff agüeta amb el 3er video..
En primer lloc, woh! un post nou!! i no és meu!! no m'ho acabo de creure!! jejeje
Faria una observació, tot i que no crec que siguin estrictament peruans, potser caldria ampliar el rang geogràfic i incloure en el top ten espècimens com el reggaeton o King Africa...
Ja sobre els vídeos, només diré que de tant dolents que son, fan bona la "música" de na Wendy... i això és molt!!
el tercer vídeo m'ha agradat més... en la línia que ja es va proposar de atreure nous visitants per l'únic mitjà útil
PD: home, sr Alexei!! torna a treure el cap per aquí... m'alegro molt!! començàvem a pensar que algú havia trepitjat algun cable i el fossoblog no arribava més enllà dels Pirineus... Esperem neguitosos les seves aportacions!!
Joder!
Es bastante perturbador que alguien te hable de las torres gemelas mientras se oye una música que hace pitar los oídos de los compositores de música de videojuegos de los años 80.
Pero más perturbador es todavía el dominio de la lírica del "cantante". Esta rima es asombrosa, tanto por la rima en sí, como por el contenido: "¡Cómo quería a mi amorsito, nunca pensaba que iba a morir". Nótese también el dominio de las conjugaciones verbales.
¡Toma ya! Esto es una digna competencia a Wendy Sulca. Solo le falta poder cantar en la frontera de lo audible y vestirse con el mantel de la mesa de camilla y ya casi no podremos distinguirlos.
Doncs, el que més gràcia em fa d'aquesta classe música és la presentació tipus "feriante de tómbola" del començament de cada cançó.
La ovejita:
Señoras y señores desde Ecuador para el mundo entero, UVS deco presenta al faraón del ritmo: Delfín (com la Wendy), en su primer volumen. Ha ver sus ánimos.. Arriba, arriba! Ha mover su parejita y ha bailarrrrrrr!
I la resta de la lletra... sense comentaris.
Torres bessones:
(Amb veu distorsionada de terrorista)
El martes 11 de setiembre del 2001 siendo las 11 y 46 de la mañana Estados Unidos sufrió la mayor ofensiva de su historia que culminó con la destrucción de las torres gemelas en Nueva York.
i el tiu contesta: - No puede ser, no puede ser!! (Horrible)
i altres frases com:
Desde Ecuador con mucho amor! Del Frin hasta el Bing!
En serio que no se que és pitjor si el Delfin o la Wendy. I parlant de bona música... sabeu que es pot votar per internet el candidat espanyol d'Eurovisió? Aquest any es veu que de moment la cançó més votada és la de la Melody (aquella nena que cantava allò de: -Las manos hacia arriba, las manos hacia abajo y como los gorilas, uh, uh, uh). Superarem la cutreria del chiquilicuatre?
PD: Benvingut sr. Alexei!
Merci per la benvinguda fossocracks!
Quan a Eurovisió; en la meva opinió, ja que s'ha intercedit amb el tema, espanya hauria de deixar-se de freakismes que per aki no els hi veuen la cua ni el musell. Espanya hauria de treure a lluir el flamenco amb un toc de dance, una cantant ben sexy com la beth però sense grenyes i que toki el piano; amb la goteta de suor que es cola per l'escot.. ja paro.
Bona nit setemaniàtics!
aix'o una mica repetitiu... es nota que falta imaginaci'o 'ultimament...
D'eu no existeix, aix'i que disfruteu de la vida
(ho sento nois and noies, els teclats anglesos no tenen accents)
Collons! sembla que quan el post no és meu es generen més respostes, no sé com m'ho he de prendre... jejeje
en segon lloc, agrair al anònim que es dorm al foc que ens visiti i ens deixi constància de dita visita... (sempre ens agrada saber que algú s'ho mira tot això, i els comentaris és la forma de saber-ho), gràcies per la profunditat del seu comentari, i gràcies també per fer-nos notar que l'avorrim amb la nostra repetitiva monotonia mancada d'imaginació, no dubti que tindrem molt en compte les seves anònimes opinions
(prego disculpin el meu to, és que aquest és un teclat sarcàstic... però accents si que en posa!)
Srta Albus, vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li, que dic demanar, EXIGIR, que es porti una d'aquestes mostres culturals al retorn del seu viatge a terres dels inques (pel cul te la ****)
PD: algú se'n recorda del "grup" (o grups) aquell de peruans (o sudamericans genèrics) que, vestits al estil inca, solien posar-se a Pl Catalunya a tocar música "estilo machu-pichu". És famós el seu greatest hit "El cóndor pasa" (o quelcom similar) i el seu impressionant solo de "flauta de pan"... Ho he buscat a can youtube però no els he trobat...
Me acuerdo de ellos. El del centro cambiaba entre aquella especie de flauta "de bec" y la de los tubos. Llegaste a pedirles un cd?
Dispensin la meva manca de vocabulari instrumental específic. Em sap una mica greu que gran part de la musica llatina hagi sucumbit al "Chill out". Tinc una idea com que antany la seva música era de caire tribal i ritualística. Com que no coneixem cap compositor clàssic llatí?
M'apunto a fer un camiomentari a un post que no sigui d'en L'iCharl, jeje.
És curiós veure com degeneren les nostres respostes a mesura que anem afegint comentaris, jeje. Al final no tenen res a veure amb el post!! Sí senyor, jeje.
Bé, aprofito per recordar que ja és dia 16-I i el facebook té una magnífica agenda. (tot per no dir F _ _ _ _ _ _ _ _ _), és que ocupa massa i fa mandra escriure-ho.
apa, salut!
Alexei, benvingut!! A veure quan publiques algo eh... que ho esperem sense candeletes
Publica un comentari a l'entrada