Cada X temps passa que un descobreix que mor alguna professió que donava per extingida feia segles.
Avui ens trobem amb un cas d'aquests. Comenten a Hacked Gadgets un article de buffalonews (no kidding) sobre el tancament definitiu d'una empresa de nom "QRS Music Technologies" que fins ara i des de fa 108 anys s'havia dedicat a la fabricació de rotlles per a pianoles a corda com les que apareixen al Lucky Luke.
A partir d'ara haurem de confiar en la labor de gent com els de l'associació de conservacionistes de música mecànica (IAMMP-WTF) i el bo d'en Terry Smythe que en el seu temps lliure s'han dedicar a fer ginys tals com el seu scanner de rotlles de pianola per aprofitar tot aquest potencial oldschool.
Déu n'hi do!
dimarts, 13 de gener del 2009
La fi de la pianola de saloon :-C
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Deu n'hi do!
Us heu fixat en la placa de l'escaner de rotlles de pianola? Quin friquisme!! No se perquè però m'imagino alguns dels contribuidors fent-ne una, jeje.
Per cert, jo tinc una pianola, però no funciona. Si us veieu amb cor, ja sabeu... tota vostra.
anem a veure... des del meu profund desconeixement musical... exactament com funciona una pianola d'aquestes??
Pel que entenc (potser vaig errat) la pianola toca "sola" perquè ja té "gravada" la cançó (en un format de "targetes perforades" molt primitiu però sorprenenment avançat considerant que data de mitjans segle XIX), fins aquí bé?
Llavors, que collons pinta el tiu que s'asseu davant de la pianola tot movent les mans com si l'estigués tocant?? Estem davant del primer playback de l'història molt abans que s'inventessin les gales televisió espanyola??
Prego als presents que m'aclareixin aquest dubte que em traurà la son aquesta nit...
No hombre L'iCharL els vidrios són de l'empresa que els fabrica, suposo que tenen una sèrie de mètodes paranormals per "digitalitzar" les cançons.
Les pianoles aquestes ven automàtiques, tenen com una finestreta on es veu passar el paper perforat i les tecles es mouen soles. Òbviament DUBTO que la codificació vagi gaire més enllà de dit a la tecla, dit fora de la tecla i fins i tot és probable que totes les notes tinguin la mateixa durada, però algo és algo que va dir un calvo quan va trobar una pinta sense dents.
Aquí tindríem feina per trobar-hi un component artístic!!
M'encanta la pantalla d'ordinador de can Smythe, només els supermoderns de planta 2 ala oest ho podrien igualar, jeje.
Estic amb vostè, gran L'iCharl. Podríem ser uns grans espectadors de semblant frikada, controlant que l'instrument es toqui bé (aquí no hi ha altre subjecte que el mateix instrument) mentre prenem unes tasses de te (només les tasses, el te és pels anglesos...).
Senyor Pebràs,
No se si faig tard en proposar-li això (no se com d'avançat té el seu PFC), però... NO CREU QUE SERIA UN PFC GRANDIÓS?????
Així podria combinar les seves dues grans passions: la música i les fricades de magnitud descomunal.
Reflexionem-hi...
el té és fastigós, i més amb llet.... no ho proveu mai.
Jo m'he aficionat a uns relaxants amb sabor a xocolata i/o caramel que em fan dormir tota la nit, i relaxar-me... perque demà tindré que ficar-li pel cul una d'aquestes pioneles a un americà al·lèrgic a les nous i que per desgràcia és el meu team leader.
putus americans!
Publica un comentari a l'entrada