Que els japonesos estan tots sonats és una evidència. La pregunta seria, com han arribat a tal grau de demència? Els ingredients són clars, barregeu superpoblació + aïllament insular + pressió social + efectes secundaris de la bomba A, hi afegiu accés a les noves tecnologies i tindreu una de les societats més creatives i més desenvolupades del planeta.
I com mantenen aquest alt grau de desenvolupament? Doncs fent tot el contrari que fem aquí, castigant la ignorància. I la millor prova són els concursos de la tele (ja ho diuen, la televisió és el reflex de la societat)
Prova A:
els concursants han de recitar un traballengües (en japonès, és clar) i si fallen... bé, millor que no fallin!
Prova B:
aquí fiquen al concursant en una caixa amb un cocodril de 2 metres a l'altra banda del vidre, i si falla les preguntes li van apropant a la bestiola... que simpàtics!
Prova C:
La seva crueltat no coneix límits. Us en recordeu del programa "no te rias que es peor"? doncs partint d'aquesta idea tant innocent han assolit els límits de la decència humana...
no sé que és pitjor, si enfotre-se'n d'un disminuït que no sap parlar anglès o promoure el càstig físic a les escoles...
Prova D:
No contents amb això, li han donat un "toque personal" al tradicional i innocent joc del pedra-paper-tisora:
Prova E:
trencarè una llança en el seu favor. De vegades saben fer-nos riure, com en aquest programa al estil "Grand Prix del verano" en que primer marejen als concursants i desprès -si aconsegueixen caminar per una pasarel·la sobre l'aigua- els fan donar-s'hi d'hòsties:
Senyors i senyores del jurat, fins aquí les proves. Ara és el seu torn, dictaminin un veredicte: són els japonesos la societat més desenvolupada del planeta o són una colla de bojos depravats?
I com mantenen aquest alt grau de desenvolupament? Doncs fent tot el contrari que fem aquí, castigant la ignorància. I la millor prova són els concursos de la tele (ja ho diuen, la televisió és el reflex de la societat)
Prova A:
els concursants han de recitar un traballengües (en japonès, és clar) i si fallen... bé, millor que no fallin!
Prova B:
aquí fiquen al concursant en una caixa amb un cocodril de 2 metres a l'altra banda del vidre, i si falla les preguntes li van apropant a la bestiola... que simpàtics!
Prova C:
La seva crueltat no coneix límits. Us en recordeu del programa "no te rias que es peor"? doncs partint d'aquesta idea tant innocent han assolit els límits de la decència humana...
no sé que és pitjor, si enfotre-se'n d'un disminuït que no sap parlar anglès o promoure el càstig físic a les escoles...
Prova D:
No contents amb això, li han donat un "toque personal" al tradicional i innocent joc del pedra-paper-tisora:
Prova E:
trencarè una llança en el seu favor. De vegades saben fer-nos riure, com en aquest programa al estil "Grand Prix del verano" en que primer marejen als concursants i desprès -si aconsegueixen caminar per una pasarel·la sobre l'aigua- els fan donar-s'hi d'hòsties:
Senyors i senyores del jurat, fins aquí les proves. Ara és el seu torn, dictaminin un veredicte: són els japonesos la societat més desenvolupada del planeta o són una colla de bojos depravats?
8 comentaris:
No quiero ser el primero que diga esto, pero hay alguno que aparece en más de un video, no?
doncs ara que ho dius i reviso els vídeos he de dir que...
m'encanta el primer vídeo!!
veure la por a la cara de l'últim concursant, que veu com van caient els seus predecessors d'un en un i és conscient que no té escapatòria... és un plaer que no té preu!! (per qui ho veu assegut des del sofà de casa, és clar)
Són molt bons!
A mi m'agradava un que havien d'estar callats en una biblioteca i anaven girant unes cartes i segons el que et tocava t'havien de fer una putada. I les putades eren boníssimes perquè eren del tipus: que un altre t'arrenqui un pèl del nas amb unes pinces, haver de respirar d'un globus inflat amb pudor de pets, etc... bogíssim. Diria que és el mateix programa de la prova C.
Jo vaig veure un una vegada (l'he intentat buscar però no l'he trobat), similar al de no riure. Però la diferència era que havien de passejar per una ciutat plena de "gent" i de "coses" molt rares...
lo de la biblioteca em sona que ho feien (i potser ho continuen fent) l'estiu passat per antena3 o alguna de les seves perverses filials del tdt... El programa es deia "la biblioteka" (així amb k, que queda més radical) i, a més de ser una bazòfia infumable, és una prova més de la falta d'originalitat dels programadors de tele d'aquest pais, que quan no saben que fotre, copien als japos... això els podia funcionar abans, però amb youtube se'ls hi ha acabat el chollo!
en fi... Japó, quin gran pais!!
i tant sr Torralba, és brutal aquell vídeo. hi ha una prova de menjar-se un rotllo de wasabi, és espectaculà la cara de boig que se li queda al torrat que li toca menjar-s'ho!!
Estan completament sonats! això del cocodril realment és de mal gust, però el 1r vídeo és demencial. I si a tot això hi sumem el vídeo aquest de la biblioteca i les cartes que dèiem... estan molt malament!
s'empre he cregut que no són d'aquest planeta...
Publica un comentari a l'entrada