La fira comercial
Al inici d’un tòrrid estiu, la família Cullera es dirigia a la mostra comercial situada al pati de l’escola Pérez Sala. Feia un dia bastant càlid per a un poble de clima temperat. Durant aquella setmana, per Sant Joan, es celebrava la Festa Major. A tot el poble es respirava un ambient festiu, al passeig dels pins es venien quadres, els nens corrien amunt i avall fent la gimcana de l’espai Escarbuix, el centre excursionista havia muntat un rocodrom a la plaça Picazo on s’hi enfilaven els joves. Però per primera vegada, hi havia una fira comercial on els venedors en els seus estands mostraven els seus productes i repartien pamflets i globus.
Quan la família hi va arribar encara s’estaven fent els últims retocs elèctrics. Al cap de poc, la música va començar a sonar animant la gent a entrar. El primer stand al que es va aturar la família era el de la pastisseria Can Petit. Al mostrador hi havia una pila de coques i brioixos que feien delir només veure. El Pera de la Cullera, el pare, va estar a punt de comprar una deliciosa coca de cabell d’àngel, però quan va veure una paradeta on venien xufles, la boca se li va fer aigua i, sense pensar-s’ho ni un moment en va comprar per tota la família.
Els altres estands de la fira van passar totalment desapercebuts per l’Albus, la filla gran, que no tenia cap interès en les puntes de coixí, ni en els braçalets o arracades ni els altres objectes que es venien. Però, quina va ser la seva sor-presa, quan va veure que hi havia un petit corral amb porquets, gallines i pollets. I amb el que li agradaven a ella els animals... tots els seus objectius i esforços es van centrar en arribar a aquella fita.
Quan, a la fi va aconseguir arrossegar als seus pares fins allà, els seus ulls es van obrir com dues taronges al veure els pollets; uns ocellets grocs amb un bec i unes potes grosses, unes plometes molt suaus i que emitien un dolç i agut “piu”, “piu”, “piu” ...
Després de una llarga discusió la família de la Cullera es va emportar el pollet cap a casa en una capseta de cartró amb forats, on apareixien, de tant de tant, unes plometes grogues.
CONTINUARÀ
Al inici d’un tòrrid estiu, la família Cullera es dirigia a la mostra comercial situada al pati de l’escola Pérez Sala. Feia un dia bastant càlid per a un poble de clima temperat. Durant aquella setmana, per Sant Joan, es celebrava la Festa Major. A tot el poble es respirava un ambient festiu, al passeig dels pins es venien quadres, els nens corrien amunt i avall fent la gimcana de l’espai Escarbuix, el centre excursionista havia muntat un rocodrom a la plaça Picazo on s’hi enfilaven els joves. Però per primera vegada, hi havia una fira comercial on els venedors en els seus estands mostraven els seus productes i repartien pamflets i globus.
Quan la família hi va arribar encara s’estaven fent els últims retocs elèctrics. Al cap de poc, la música va començar a sonar animant la gent a entrar. El primer stand al que es va aturar la família era el de la pastisseria Can Petit. Al mostrador hi havia una pila de coques i brioixos que feien delir només veure. El Pera de la Cullera, el pare, va estar a punt de comprar una deliciosa coca de cabell d’àngel, però quan va veure una paradeta on venien xufles, la boca se li va fer aigua i, sense pensar-s’ho ni un moment en va comprar per tota la família.
Els altres estands de la fira van passar totalment desapercebuts per l’Albus, la filla gran, que no tenia cap interès en les puntes de coixí, ni en els braçalets o arracades ni els altres objectes que es venien. Però, quina va ser la seva sor-presa, quan va veure que hi havia un petit corral amb porquets, gallines i pollets. I amb el que li agradaven a ella els animals... tots els seus objectius i esforços es van centrar en arribar a aquella fita.
Quan, a la fi va aconseguir arrossegar als seus pares fins allà, els seus ulls es van obrir com dues taronges al veure els pollets; uns ocellets grocs amb un bec i unes potes grosses, unes plometes molt suaus i que emitien un dolç i agut “piu”, “piu”, “piu” ...
Després de una llarga discusió la família de la Cullera es va emportar el pollet cap a casa en una capseta de cartró amb forats, on apareixien, de tant de tant, unes plometes grogues.
CONTINUARÀ
6 comentaris:
Proposo un subtítol colpidor per aquest post: "Basado en hechos reales"
(Sí, sí, ha de ser en castellà)
Sreta. Albus, l'any que ja ve miraré d'avisar-la amb temps i es passeja per la Fira del Gall de Vilafranca. D'allà podrà emportar-se'n un bon exemplar del Gall Negre del Penedès, però això sí, abans d'emportar-se'l a casa haurà de passar per l'escorxador mòbil que instal·len allà a la Rambla...
(no pateixi per l'animal, que aquest servei és gratuït)
Només espero que al final puguem afegir un altre subtítol: "Ningun animal ha resultado herido en la creación de este post"
(També en castellà, que colpeix més)
Ho dic, srta Albus, perquè tots sabem com acostumen a acabar aquestes històries d'animalets... Pel que diu el sr Bitllenc, a Vilafranca avancen la feina...
Ara en seriu, molt bon relat, espero veure la continuació anunciada...
he clicat a sobre de "l'ull que tot ho veu!".... quin susto recien aixecadeta i esmorzant!!!... necessitaré una hora per recuperar-me d'aquesta visió!... és com un tunel per a viatjar a una altra dimensió...uns gusano d'estos de l'espai sideral...
Senyoreta igrega,
doncs sort que no ha continuat amb els links, perquè si estava esmorzant...
L'advertim que no miri els nostres links "Ska to logics" ni abans, ni després ni durant els àpats!!!
Sr Bitllenc, ahir vam canviar el nom "ska to logics" per no donar pistes i així fer-nos els interessants.
Srta Y, veig que vostè també ens ha descobert de seguida. Moltes felicitats, i alhora l'acompanyo en el sentiment.
Srta Albus, espero que li hagin agradat els afegits al seu text. He d'admetre que m'he inspirat amb els de can pechopollo.
Que la inspiració segueixi amb nosartres!!
Els links estan molt bé, m'han fet gràcia els diferents pi. I les pales, són una fossa màxima (A més porten un missatge indivisible, jeje).
I el logo sr. Bitllenc, molt professional!
Esteu fets uns artistes!
Publica un comentari a l'entrada