Fa uns mesos vam poder veure alguns personatges espanyols intentant parlar en anglès. Doncs bé, se'm va fer saber que en aquella llista hi faltava algú. I com que rectificar és de rectificadors, aquí ho teniu:
Ja que m'hi he posat, miraré de rescatar de l'oblit aquells grans músics del panorama bizarro peninsular que, segons el meu criteri, han versionat millorat els greatest hits de l'època sense mostrar cap por a la llengua anglesa. Serveixi aquest post de sentit homenatge:
Per començar, tenim al gran artista del tardofranquisme que va agafar aquella merda de musical hippie (que en realitat era una campanya de la cocacola per promoure la seva beguda isotónica, però no ho volen reconèixer) i ho va fer apto para público español, en aquella època ningú se'n reia perquè no hi havia cristu que sabés parlar anglès...
High Quality, oiga!
I si he començat amb El Principe Gitano, ara li toca a la resta de la família reial, els Gipsy Kings. Exportadors de rumba arreu del món, van millorar la que ja de per si era gran cançó. Que n'aprenguin!
Ja que estic amb la rumba... no podia deixar d'esmentar a Los Manolos, som de la generació que va viure amb ulls d'infant tot el pollastre dels jocs olímpics del 92, i a les nostres memòries, aquells jocs sonen així:
pero que coño! No només van protagonitzar els JJOO, sino que a més són els autors del millor cover dels Beatles que s'ha fet mai:
Finalment, per acabar amb tant freak, una actuació de l'entranyable Cañita Brava, "cantant" en un "idioma" inidentificable dintre del seu estil propi i característic (probablement contingui algun missatge subliminal, però de moment cap ésser humà ha estat capaç de desxifrar-lo)
I fins aquí el meu homenatge a aquests herois de la cançó freak. Però no volia acabar sense mostrar-vos una gran primícia, el Princep Gitano i el Rei Elvis (que sembla que no ha mort) junts sobre un mateix escenari:
Per començar, tenim al gran artista del tardofranquisme que va agafar aquella merda de musical hippie (que en realitat era una campanya de la cocacola per promoure la seva beguda isotónica, però no ho volen reconèixer) i ho va fer apto para público español, en aquella època ningú se'n reia perquè no hi havia cristu que sabés parlar anglès...
I si he començat amb El Principe Gitano, ara li toca a la resta de la família reial, els Gipsy Kings. Exportadors de rumba arreu del món, van millorar la que ja de per si era gran cançó. Que n'aprenguin!
Ja que estic amb la rumba... no podia deixar d'esmentar a Los Manolos, som de la generació que va viure amb ulls d'infant tot el pollastre dels jocs olímpics del 92, i a les nostres memòries, aquells jocs sonen així:
pero que coño! No només van protagonitzar els JJOO, sino que a més són els autors del millor cover dels Beatles que s'ha fet mai:
Finalment, per acabar amb tant freak, una actuació de l'entranyable Cañita Brava, "cantant" en un "idioma" inidentificable dintre del seu estil propi i característic (probablement contingui algun missatge subliminal, però de moment cap ésser humà ha estat capaç de desxifrar-lo)
I fins aquí el meu homenatge a aquests herois de la cançó freak. Però no volia acabar sense mostrar-vos una gran primícia, el Princep Gitano i el Rei Elvis (que sembla que no ha mort) junts sobre un mateix escenari:
8 comentaris:
¡Qué recuerdos!
¡All my loving naino-naino-naaaa!
La versió d'Hotel California és de l'estil de la que fan els de Se Atormenta!!!
Per fi he aconseguit entendre part de la lletra dels Amigos para siempre!!! Moltes gràcies L'Icharl.
quan vaig sentir als Se Atormenta.. ja m'ho va semblar que havia sentit algo semblant abans, després vaig trobar que eren els Gipsy Kings i vaig flipar dels referents tant freaks que tenen els atormentados... (bé, potser no hauria de sorprendre'm després d'haver vist com anaven vestits)
i pel que fa als Manolos... quina part de la lletra vol dir? la del nonaino naino naino naino na potser? jajaja
Quins records... eren els 90, cony!
Com ho sap vostè eh... li falta un naino, però fins i tot així s'entén millor la lletra que sentint-la cantada per aquesta gent, jeje.
Sort dels subtítols
Doncs jo la porto al mp3 (si si, mp3 ni ipod ni mp4, m'agraden els clàssics) i encara, n'hi una que m'agrada més, la de "oh my loving naino naino na". Si me la se i tot!
Close your eyes and I give you tomorrow I blabla you,
remember It always be true.
And then while I'm away,
I blabla every day...
I blabla all my loving to you.
srta Albus, si s'hi fixa, veurà que aquesta cançó que vostè diu també hi és...
però la part del blabla no la diuen ben bé així...
PD: diguin el que diguin, per mi el millor és Cañita Brava, senzillament insuperable...
Quins records... aquesta dels Manolos em recorda quan jo feia 5è de primària i els grans de l'escola que sabien tocar la guitarra només li demanaven a ma mare (la profe de música) que els hi passés la partitura. Clar, llavors estàvem a casa tot el dia amb la cançoneta aquesta per intentar transcriure-la... m'atreveixo a dir que per casa meva hi deu voltar qualsevol cosa sobre aquesta cançó. (potser va ser tocada a missa i tot!)
I el Cañita Brava!! Recordo estar amb els meus avis veient la tele davant de la llar de foc fins les tantes de la nit esperant a que sortís a cantar aquest senyor, que sempre era l'últim de cantar (després d'una bona dosi d'anuncis) en aquell gran programa presentat per Jordi Estadella: El Semáforo. De fet, em sembla que mitja Espanya estava pendent de l'actuació estelar d'en Cañita Brava i un company seu "de cuyo nombre no puedo acordarme".
Ambsensegustmusical,
monЯa Bitllenc
A missa l'All my loving? QUE VA EN SÈRIO??? Aquests del Penedès estan com una regadora!!
Evidentment aquestes cançons sense amanir-les amb una bona dosi de publicitat no fan el mateix efecte diumenger, però d'aquí a fotre'n alguna a missa...
Ambsense targetes suficients per treure'ls.
Publica un comentari a l'entrada